Cercador
La veu de les fulles
Un relat de: rautortor
La veu de les fulles
Cendreja el capvespre
mentre la pluja amanseix
el desvari canicular
que ens ha deixat l’estiu.
El fred modula la nit,
el cansament, els anys;
retorna la salmòdia
ancestral de la tardor.
La brisa, cadenciosa,
ritma el vol irreflexiu
de la despulla silvestre,
mansueta i resignada.
Mentrestant, des del sojorn
dels fruits madurs, assajaré
d’entendre i comprendre
què em diuen les fulles.
Tardor de 2020
Comentaris
-
Hola bon dia, Rautortor[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-10-2020
Et comente que et vaig comentar aquest poema, el dia 26 de setembre, i encara no m'has dit alguna cosa al respecte. Bo, ja em diràs en la meua pàgina quan pugues i tingues temps. Amablement, t'ho comente... I així em llegiràs un de nou relat, meu...
Saluts i cuida't...
PERLA DE VELLUT -
Meravellosa tardor[Ofensiu]Illadestany | 26-09-2020 | Valoració: 10
"Retorna la salmòdia ancestral de la tardor" fantàstica expressió per a aquesta meravellosa estació de l'any, la meva preferida, quan la tarda s'enfosqueix rere els esplèndids capvespres tardorals.
"Assajaré d'entendre què em diuen les fulles": aquesta és potser la nostra tasca mentre vivim, maldar per entendre quelcom de la terra i de nosaltres. -
TARDOR DE FULLES[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-09-2020 | Valoració: 10
Un poema amb molta candència i amb sentiment per la brisa i pel capvespre que vessen les fulles amb tendresa i passió. Un plaer de lectura.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
164 Relats
558 Comentaris
97940 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Últims relats de l'autor
- Cròniques de l’alter ego [3]: Una tarda inoblidable
- Com la darrera fulla
- Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por
- [1] En Watson i jo
- Retorn
- Setanta-cinc [anys]
- La veu de les fulles
- Espurnes
- La ciutat buida
- Una flor trista
- 6. Carta d’amor [des de l’amagatall]
- Haikus del desamor
- 5. En Martí Sanmartí
- Fins que caiguin les fulles
- La falda