ABANS DEL CONFINAMENT II

Un relat de: Illadestany

Vespre d’hivern






Tan tendre i tan dolç és aquest temps d’hivern vora la mar, que m’he
quedat sense mots per a descriure’l.
Avui, a hora foscant, hem caminat amb l’amiga vers el sol ponent, immerses en la frescor de les ones, en l’or de la sorra. I de sobte hem vist el riu que, cabalós, arriba aquests jorns fins la mar.
I de sobte hem vist els ànecs nedant tranquils. I aleshores ha arribat el més bell, el diferent, el mandarí que s’ha perdut darrerament per aquí, provinent de qui sap on.
I després el sol, majestuós, s’ha ficat dins l’aigua, tot pintant de colors taronges-rosats l’encès capvespre, el castell de l’aigua, la sorra, el blau del cel, les ones.
I aleshores la lluna, més de mitja ja, irisada i bella, ha cridat intensament les ones, que han crescut fins a sorprendre, ara i adés, els nostres avesats peus. Els peus que caminaven, com tants altres capvespres, dins les ones, vora vora de la mar.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Homo insciens | 18-04-2020 | Valoració: 10

    Quin gust, en aquests dies, poder veure la posta del sol al mar a través de les teves paraules. Gràcies per la benvinguda.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

150 Comentaris

38693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli