Cercador
Metamorfosi de Iona
Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la RàdioNit rere nit, sempre el mateix somni, angoixant i asfixiant. Enterrada sota terra. Aquella olor de bosc embriagant que hem matava. Però de cop, als meus ulls arribà el blau intens del cel. Germinava. Vaig créixer deixant enrere pors i malsons. La vida es movia i nous horitzons arribaven.
Amb els peus clavats a terra, vaig notar com arrelava, els dits esdevenien arrels, buscaven la frescor de la terra. Ja no els distingia, i poc a poc, es va dissipar tot allò que els altres reconeixien en mi. Formava part d’aquell immens bosc. Era el meu destí. M’havia empoderat.
Iona
Comentaris
-
les branques[Ofensiu]Illadestany | 23-04-2020
I no t'oblidis que, quan ets ben arrelada, les branques s'obren vers l'aire i la llum.
Bon relat, Iona.
Ens llegim
Illadestany
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
279 Relats
393 Comentaris
114644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64