La llum de l'aigua

Un relat de: Illadestany
Llisca l’aigua fresca del riu davant teu. Transparent, dansaire.
Blanquíssims cúmuls nimbus es dibuixen al blau del cel.
Estrats verticals de negra roca emparen avets i bedolls, arrelen farigola i orenga, acompanyen verds brots novells.
Les nits, dormiu dessota del més esclatant pampallugueig estelar.
Aquest matí, heu arribat a Bohavi. El camí era un túnel de matisos de verds, i us donàveu la mà mentre hi avançàveu, tot esguardant els tolls i salts d ‘aigua.
El contacte de les vostres mans era ple, tendre, càlid. Com el vostre amor, que transcorre des de fa mil anys a la vora d’aquest riu. Del riu de les vostres vides.
Aleshores, en arribar dessota del vell pont, us heu immergit lentament en les fresquíssimes aigües. Us heu deixat bressolar i arrossegar pels aquàtics corrents fins a ficar-vos plenament dins l’esvalot de les blanques escumes saltaires. Com quan teníeu vint-i cinc anys. I trenta-cinc. I quaranta-cinc.
Com quan la vostra aimada en tenia dos, i quatre, i sis, i reia feliç dins la transparència de roques i còdols. Fresca, vívida rialla. La seva, la dels amics, la vostra, la de tots vosaltres.
Ara de nou, un estiu més, tu ets dins d’aquesta salvatge, esplendorosa bellesa. Amb el teu estimat. Han passat tants anys!
Quelcom, mentre, s’ha aturat en algun punt. En algun punt impossible per a tu.
I ets aquí de nou. I flaires la menta i l’espígol, però l’aroma te n’arriba esmorteït. I contemples precioses muntanyes i estrelles, però sembla que tens un petit tel als ulls.
I esguardes la tendresa de l Estimat, però teniu un diminut vel en una porció del cor.
I acarones l’herba, les flors, les papallones, però sembla que les mans pateixin d’un lleu punt d’insensibilitat. No arreu, només en un punt.
Hi ha quelcom de molt fons, aquest bocinet de cor que tots dos, des de fa molts anys, teniu suspès en una altra banda. Alguna cosa del temps que va aturar-se fa anys, mentre creixíeu. Mentre maldaves per a allunyar-te dels embruixos del ponent, mentre ho feies. I ho haguessis pogut fer del tot, si aquest temps aturat, si aquest bocí del cor suspès, no s’hagués encadenat amb els vells, foscos racons de la teva infantesa.
I , finalment, submergeixes el teu cos allà on sempre hi has trobat la més pura joia: a les fredes, dolces aigües maragdes. A les dels gorgs més fons i transparents, sota els desbocats salts d’aigua de la muntanya.
Però la joia ja no és tan salvatge ni tan pura. La fantàstica frescor t’arriba, sí, però hi ha un tel suau al teu cos, un vel sobre la teva pell, que t’impedeix gaudir-ne com adés.
Tanmateix, potser el tel s’està esquinçant i ben aviat la llum de l’aigua entrarà de ple dins dels vostres cors. Sí, la claror vindrà, i després il.luminarà el capvespre encès.

Comentaris

  • Prosa poètica de la bona[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-08-2016 | Valoració: 10

    No t'havia llegit mai però he quedat sorpresa per la teva capacitat de descriure amor i paisatge envoltant-lo amb meravelloses paraules i magnífiques expressions.
    Que saps escriure es veu d'una hora lluny. Llegint-te, hom s'adona que tens un bagatge lingüístic de qualitat i una sensibilitat a flor de pell.
    M'ha encantat trobar-te.

  • Excel·lent![Ofensiu]
    brins | 17-08-2016 | Valoració: 10

    Quin prodigi de relat! Has fet una perfecta comunió entre la riquesa de vocabulari, la poesia i la realitat de la vida. Et felicito!

    Moltes gràcies pel teu comentari; he pogut sentir com t'endinsaves en l'argument i com el comprenies. T'estic molt agraïda.

    Pilar

  • Natura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-08-2016 | Valoració: 10

    Una meravella de relat, una unió entre natura i persona, un amor a un indret de muntanya proper, estimat. Unes ratlles de prosa poética, de poesía pura. Un deixar-se anar pel corrent del riu. Lo riu és vida! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

150 Comentaris

38694 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli