ANIVERSARI DE PRIMAVERA

Que bonica aquesta història que ens regales, Montserrat! Crec, molt sincerament, que cada dia escrius millor.

Em permeto dir-te que després de veure els gatets que has publicat al facebok, n'he quedat enamorada. T'he fet un comentari donant-te el meu correu electrònic per si decidissis donar-ne un, però no sé si l'has pogut llegir perquè domino molt poc el facebok. T'agrairé que em donis una contestació aquí, a RC. o al correu que t'he donat.
Moltes gràcies,

brins

Fa temps que no em visites i he estic un poc cavil.lant el per què de tal situació. Bé, que des de fa dies i setmanes no t'he vist entre les meues lletres. T'haurà passat alguna cosa? Ja em pregunte! Bé, ja em diràs quan tingues temps, amiga relataire.
Monserrat, t'ha passat alguna cosa? Amb això del Coronavirus...no sé què pensar.
Salutacions i cuida't...
PERLA DE VELLUT

Preciosos records de les orenetes, de llunyanes primeveres, d'infantesa perduda, de la definitiva separació de tan dolça àvia. Emotiu relat, tendre i mol evocador. Gràcies, Montserrat
Illadestany

Espere que estigues bé. Et comente que quan pugues i tingues temps, t'invite al meu últim relat, que crec que no m'ho has llegit encara. Em sembla que se t'ha passat. Gràcies mil, i fins a l'altra. Entre "confinament" i altres coses... "vaja"...
Una abraçada. PERLA DE VELLUT

Hola Montserrat, t'he llegit aquest relat i m'ha agradat molt, pel seu tema de sentiments per a la teua iaia, la qual és la protagonista de les teues idees d'un aniversari, tan tendre pel record. Per la falta d'ella. El teu cor es va trencar a trossos i a mi també se m'ha trencat. És preciós, Montserrat.
Una abraçada, des de Manuel. PERLA DE VELLUT

Hola Montserrat! Aquest any m'he llegit tots els teus relats, i he vist un avanç extraordinari en el teu estil, molt més acurat i treballat, i puc dir-te de bona tinta que algun dels teus relats no ha quedat finalista per poquet, poquet. Coses del desempat. No sé com t'anirà aquest mes, espero que quedi aquest finalista, que no ho sé, però tal com l'he llegit, i sense saber què han escrit els altres participants, cosa no certa, ja que me'ls llegeixo tots, diria que tens punts per ser-ho, però no tinc cap vareta màgica per obligar als membres del jurat a fer allò que ens agradaria que succeís.

Està molt ben narrat el relat, i m'agrada el ritme que impregna la seva lectura, és del teu estil però amb aquella passa endavant que cada any es nota més.

Sols tinc un dubte, no d'estil, si en la paraula acaronar quan dius que li acaricia les trenes. Crec que "amanyagar o acariciar" seria més adient a aquest gest. No dic que no sigui correcte, però imagina com quedaria. Això però no rebaixa un relat de molt bona factura.

Ànims i a perseverar, que vas a millor!

Ferran

M’agrada aquest aniversari tan afectiu on celebres el record de l’àvia i la tornada de les orenetes.

Quan jo era petit no se celebraven els aniversaris de naixement, se celebrava el sant. Sospito que això de celebrar l’aniversari ho hem copiat dels protestants que, pobres d’ells, no reconeixen els sants. També ens han ensenyat altres celebracions, com les del Halouin, el Papa Noel, Sant Valentí i cosotes d’aquesta mena.

En realitat podríem celebrar qualsevol aniversari, a més del naixement; per exemple, l’aniversari del primer cop que vam xafar la muntanya de Montserrat o de la primera vegada que vam menjar carxofes a la romana, però sempre serà millor celebrar el record de persones estimades, especialment si aquest record va lligat al renaixement de la vida i de la il•lusió.

Les orenetes com a símbol de l'arribada de la primavera, magnífic! Un relat emotiu, tendre, ideal per aquests dies de tancament forçós a casa. Una forta abraçada, Montserrat.

Aleix