Les teves ales

Un relat de: Illadestany
Les teves ales

Qui sap si la roda
d’Eros i Thànatos
gira eterna
a l’entorn d’això:
si hi ha hagut amor
vers les teves ales
mentre creixies,
podràs volar.
Podran créixer fermes i dolces
podràs estimar-les
podràs volar.

Però si a les teves ales
només s’hi va posar
l’espessa boira
del desamor,
si les van negar
amb buits esguards,
amb el verí
de daurades reixes,
si les van deixar sense escolta,
sens mot
ni besada…

Si van oblidar les teves ales
al racó més fosc
d’altes desmemòries,
si les van lligar
a l’àncora de la terra,
sens aire
sens ona
sens núvol,
aleshores el vol
serà curt i difícil
amarat de pressió
de caiguda,
de retorn
a l’infern
al no res
dels vells inferns.

Tanmateix, però, ara saps bé
que només la llibertat
constitueix el desig
Desig de naixement
delit d’abans de morir,
de molt abans.

Neteja, doncs, les teves ales
estima-les,
desplega-les a la fi,
desplega-les i vola.

Comentaris

  • Bon poema i bon consell[Ofensiu]
    Jam Malson | 18-07-2020 | Valoració: 10

    Volar lliurement amb les ales de l’amor, una imatge poèticament contundent. I qui no ho voldria!

    Penso que ningú no neix sense ales. Però cert és que amb el temps, la llordesa s’hi pot incrustar de tal manera que les pot inutilitzar.

    “Neteja, doncs, les teves ales/ estima-les/ desplega-les a la fi/ desplega-les i vola.”

    Sí, és així.

  • Ales per volar en llibertat[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Què bonic el que has explicat. L'amor enforteix les nostres ales per volar en un futur i en un present. Tenir cura d'aquestes ales ens fa sentir-nos segurs de nosaltres mateixos. Bonic poema.
    Salutacions Illadestany,
    Romy Ros :)

  • La importància de sentir-nos estimats...[Ofensiu]
    brins | 08-10-2015 | Valoració: 10

    Els teus versos, illadestany, són molt bonics, contenen molta poesia, però, a més a més, enclouen una reflexió molt important: la necessitat de sentir-te estimat durant la infantesa.

    El caliu que rebem durant els primers anys de la nostra vida, ens atorga ales màgiques perennes que ens ajudaran a volar amb seguretat i llibertat.
    i
    I això és ben cert...

    Una abraçada,

    brins

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

150 Comentaris

38678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli