DINS DEL CONFINAMENT- 8è Dia

8è dia de confinament



El món és ara un desert. Hi ha dos poderosos enemics en contra nostra :
L’un, invisible i nombrosíssim, és el virus que ens pot matar
L’altre, el creixent feixisme dels putrefactes, hòrrids poders fàctics
I nosaltres tots, pobres humans tancats, silenciats, confinats, isolats.
I el nostre món, ara que comença primavera, desert.
Les flors es desclouen al nostre jardí i més enllà. Arreu flaira la farigola i el romaní.
El mar
les roques
els Avets i penya-segats
les joies nacrades que al matí porten les ones,
Són ara tots per a mi, solitària en la buida terra,
I l’amor és aquí, dins del jardí de les flors i els ocells, del jardí vora la mar.
Però tots els nostres estimats, lluny, en risc també.
Ignorem què s’esdevindrà demà. Entre el nostre pànic, no sabem ni tan sols si n’hi haurà, de demà.
Ara, però, som aquí, nosaltres i l’enyor, nosaltres i tantes absències, nosaltres i el mar.