POTSER FOU AIXÒ

Un relat de: Illadestany
POTSER FOU AIXÒ


Hi havia un lloc fosc
de reixes invisibles:
prohibicions d’anhel i de creixença
Hi havia un lloc fosc.
.
La gernació l’ignorava
car els xiscles eren muts
les morts, oníriques,
l’asfíxia, silent.

Potser és això, verament, la solitud.

Potser és el cúmul d’errors
Potser és el desamor primigeni,
tan enganyosament vestit de farbalans.
Potser és la colonització mental
o la closa quietud d’aquells anys

Potser fou el desamor, vestit de farbalans

Potser era la poesia inexistent
o el claustre omnipotent
Potser la tàctica d’ofegar el desig
en mars de culpa
Potser la carència d’oïdes
per a trobar les paraules
O la manca d’esguard
per a tant de desconcert

Potser fou el desamor, vestit de farbalans

Potser era la tàctica d’ofegar el desig
en mars de culpa
potser fou la presó invisible
o el cúmul d’errors.


Potser fou la impossibilitat de la paraula.

Potser fou el desamor, vestit de farbalans.





Comentaris

  • És... Tot[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-09-2015 | Valoració: 10

    Els teus versos em transporten molt endins de mi mateixa. Em pregunto, cerco els "potser" i m'adono que cada un d'ells l'he viscut.

    Reflexiu i intimista poema amb una cadència que enganxa des la primera estrofa.

    Preciós!

    Gràcies Illadestany per les teves gratificant paraules al meu poema. És un plaer llegir-te.
    Una càlida abraćada
    Núria

  • Dubtes...[Ofensiu]
    brins | 25-08-2015 | Valoració: 10

    Sí, la solitud ens en comporta molts, de dubtes i de "potsers". Voldríem saber com ha sorgit i què o qui l'ha fet néixer, però per molt que reflexionem i ens turmentem la ment, no podem esborrar-la...

    Un magnífic poema. Felicitats!

    brins

  • El potser que pot ser[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-07-2015 | Valoració: 10

    Potser hi havia coses que no es podien dir, ni fer, ni pensar. Era pecat. Potser hi havia presons interiors incapaces de trobar una sortida a les angoixes. Amors perduts, religions culpabilitzadores, desitjos amagats, interior incorprès, dubtes. Un poema de potsers que poden ser i espero que no hi siguin. Una abraçada.

    Aleix

  • bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-07-2015 | Valoració: 10

    Aixo vull dir bonic I gracies per comentar

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-07-2015 | Valoració: 10

    Quinoa versos ems bounce.
    e.g. allergies, gracies pels comentaris

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli