Ma mare va morir ahir de càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge. Però la sensació sí és d'irrealitat.

Molt profund, mot reflexiu...Realment hi ha una part de tu en el relat. I no es veu gaire sovint a algú obrint el seu cor d'aquesta manera...

Un bon principi per ser el primer relat publicat!
Continua escribint que ja em pasaré a llegir-te.

Una abraçada.


Carolyna

Un molt bon relat! M'agrada el teu estil. Com descrius els sentiments d'ella, d'ell...Preciós!


Una abraçada



Carolyna

La tendresa de la tristor....bona barreja.

Una abraçada.



Carolyna

Perfí algú que parla dels prejudicis escolars!
Ningú veu que encara són nens?

M'encanta anar en autobús. No sé perquè...però m'agrada observar la gent i els colors...
A vegades tinc la sort de descubrir escenes, situacions boniques o curioses que m'alegren el dia.

Bon relat!


Carolyna

M'ha encantat, de veritat. No només per lo ben escrit que està, si no que també pel contingut tant real, tant humà i amb el que tant m'hi puc identificar :)


Una abraçada!



Carolyna

L'angoixa que sentim a vegades en aquells moments; aquells moments en els que ens sembla que tot el que ens envolta i que ens fa sentir-nos segurs desapareix...

El teu relat m'ha fet pensar i aquesta és una raó més que suficient per dir-te que m'ha agradat molt i que et seguiré llegint.

Respecte al comentari que em vas fer, que sàpigues que no em fa ofendre gens ni mica. Jo també m'estimo més que em diguin els errors per millorar.

Una abraçada!


Carolyna

...és molt probable que no sigui correcte.
Havia de consultar el diccionari però m'han publicat el relat més ràpid que habitualment i m'he despistat. Ho sento, de veritat que odio fer aquesta mena d'errors però sempre em trobo amb moltes dificultats a l'hora d'escriure en català, encara que intento fer un esforç per millorar.

Gràcies pel teu comentari!

i bonic....

M'agrada l'aire melangiós que desprén el teu poema,
i el fet de que no tingui rima...
La prosa poètica es preciosa...(jo també n'escric!)

Una abraçada!


Carolyna

he començat ha recordar moltes coses.
Jo era la típica nena grassoneta i tímida...i sé que mai s'oblida, encara que passi el temps i tot sigui diferent de com era.

Et marca.

Molt bon relat...no es fàcil escriure sobre aquest tema sense semblar supérflue o massa tópic.

Una abraçada.

Carolyna

Es curiós el pes tant gran que la gent li dona a la bellesa en comparació amb altres qualitats (si es pot inclou-re la bellesa com a una) fins a límits realment estúpids...
M'ha agradat el tó irònic que li dones. Jo soc terriblament irònica y crec que l'has inclós de manera molt acertada en el teu relat...segons la meva opinió, esclar.

Gràcies pel teu comentari i una abraçada ben forta!



Carolyna

Escrius d'una manera molt cinematrogràfica Es nota que t'agrada!
Un relat curs però intens...ben fet!

A mi el terror també és un gènere que m'agrada molt; tant en literatura com en cinema.

Una abraçada.


Carolyna

penso: Que s'ha fet de la que era jo de petita?
Em fa pena pensar que la nena que veig a les fotos ja no hi és...
El més bonic deu ser poder ser pare i nen alhora, no?

Una abraçada!

Carolyna

Tants diplomes, tants estudis, tants coneixements per dir simplement tres paraules...jajajajajaja Molt bo!