Cercador
El nen que sempre serem
Un relat de: GerRraRd- Compartir:
Estic al jardí de casa, assegut, tranquil, fumant-me en la solitud una cigarreta. Davant meu una joguina de la infància, el camió que en el seu dia volia tot el barri, i que tan sols uns reis suficientment generosos et portaven per cap d'any. Ara el meu fill, en Joan, és l'amo d'aquesta joguina, i es capaç de passar-hi una tarda sencera jugant amb el camió.
M'acabo el cigarro, agafo el camió i el faig passar pel mateix camí que jo el feia passar de petit. I en aquell moment, sorgeix de forma involuntària; un somriure que enyorava aquest moment. I penso: -quan es converteix una persona en adult?, es a dir, que és el que marca la maduresa personal de cada ésser humà?-
Em torno a asseure a la cadira del jardí, i em pregunto per que la edat ens ha de condicionar l'actitud. I reconec en mi mateix, la necessitat de recuperar aquesta part infantil que tots els adults volen amagar.
Cada dia, quan som regidors de l'avorriment, busquem al voltant un medi que ens alliberi del pas del temps, i ens distregui fins a la hora que tinguem quelcom millor que fer. Normalment aquest medi sol ésser la televisió. Doncs ja no se'ns acudeix jugar a les xapes, ni a la peste alta... -amb qui jugaria ara a aquests jocs? Des de que vaig parar de participar en els jocs del carrer, que he perdut el contacte amb els meus veïns..
M'encenc un altre cigarro, i indignat critico la persona en la que m'han convertit. És curiós que durant l'època dels estudis (entre 2 i 15 anys) s'utilitzi el joc com part fonamental del aprenentatge, i desprès, de cop, es pretengui que els jocs passin a formar part de "coses de nens". -per que quan arribem a una edat, s'ha d'acabar la diversió?.
Arriba la meva dona amb el meu fill.
-que fas aquí sol, Jaume? - Em pregunta la meva dona.
-assegurant-me que sóc millor conductor de camions que en Joan. - li responc.
El meu fill somriu, i sense que li hagi proposat res, accepte el repte de fer una cursa de camions.
Amb la broma, per fi tinc algú amb qui jugar i recordar les nombroses hores del passat. Hem conec totes les dreceres, però guanyarà el meu fill, perquè per davant de totes les coses: l'estimo.
Comentaris
-
mbr1714 | 05-03-2010
doncs si...tots portem un nen a dins, o, en el meu cas, una nena.
i és curiós com amb el pas del temps creiem oblidar-lo...
molt bon relat! :)
una abraçada!
mbr1714 -
Pell de gallina[Ofensiu]somRiure | 05-03-2010 | Valoració: 10
He de reconèixer que els textos q parlen de nens m'enamoren, però sq se m'ha posat la pell de gallina quan he acabat! :)
M'encanta Gerard! I et diré més (és un secret eh!)... jo encara sóc una nena, i si vols jugar amb algú a la peste alta o algo per l'estil, sàpigues que pots comptar amb mi!
Sempre he dit q tinc el sindrome de Peter Pan i n'estic orgullosa!
Petonets! -
Avegades...[Ofensiu]Carolina | 04-11-2008 | Valoració: 10
penso: Que s'ha fet de la que era jo de petita?
Em fa pena pensar que la nena que veig a les fotos ja no hi és...
El més bonic deu ser poder ser pare i nen alhora, no?
Una abraçada!
Carolyna
-
m'encanta (:[Ofensiu]lady_belen | 04-11-2008
hola! he llegit el teu relat i m'ha agradat molt, de debò..
em seguiré passant! un petó
-
El nen que sempre serem[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 04-11-2008 | Valoració: 10
Hi ha petites coses que ens tornen, per uns moments, a la infantesa: un joc, una baldufa, una pilota, una joguina qualsevol i això ens provoca un somriure.
Sóc sensiblement més gran que tu -si mires la meva bio ho podràs comprovar i calcular la diferència-, i crec que tens raó, sempre serem nens si ens deixen!
He arribat a la conclusió que t'he de llegir més coses.
Endavant!
-Joan-
-
Et llegeixo i em venen a la memòria tants records![Ofensiu]bocidecel | 04-11-2008 | Valoració: 10
Els meus jocs i joguines (poques) van marxar sense adonar-me'n. Vaig recuperar el temps amb les dels meus fills. Ara ja son grans, però m'he resistit a llençar o donar determinades joguines. De vegades em tempta posar-me a fer alguna construcció, o juagr amb els cotxets... com feia quan eren petits. Perquè serà que les joguines ens porten records tan dolços? Potser desvetllen el nostre costat més tendre, potser descobreixen el nen que sempre serem.
Moltes gràcies per aquesta estona de tendres records. Una abraçada. -
Jo també sóc nen.... ara.[Ofensiu]Joan G. Pons | 03-11-2008 | Valoració: 10
Deliciós relat i l'he sentit molt a prop. Enhorabona per recordar els valors de ser i sentir-se nen.
-
Crec que tots,[Ofensiu]- | 03-11-2008 | Valoració: 10
de tant en tant o sovint, hem pensat coses semblants. Què fàcil és enyorar-se d'aquells anys !
Hi va haver un dia en que vam jugar a amagar pel barri per última vegada... i mai recordarem quina va ser l'última vegada que vam jugar a les "caniques", o a marros, o... Si algú ens hagués dit que era l'última...! Cóm l'hauríem gaudit, no?
Mai acabem de perdre les ganes de jugar (però està tan mal vist !) M'has fet recordar unes paraules de la incisiva Mafalda:
"Te crees que ( ) sólo porque eres mayor, i no tiene ningún mérito, porque el cuerpo te ha crecido solo ah, claro!, era eso pobre!"
Una abraçada
Rosella
Valoració mitja: 10
l´Autor
8 Relats
18 Comentaris
9206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.45
Biografia:
Hola relataires i lectors aficionats!Aprofito aquest petit espai cibernetic "biografic" per presentar-me...!
Jo em dic "Red", alias: "Gerard". I soc d'un poble que no cuneix ni el seu fundador... Sant Climent de Llobregat.
Espero que els meus relats siguin del vostre gust i espero poder excitar-vos intelectualment com la resta dels autors d'aquesta pàgina web, que tot i que hi ha un gran nivell, intentarè mesurar-me amb els meus millors escrits.
Si algu vol saber més de mi o xerrar un poc, deixo el meu curreu (gerard_climento@hotmail.com) pero aviso: que encara estàs a temps d'evitar que aixó succeixi x'D
Salutacions a tots! ens veiem per la web!!