L'altre costat de la porta

Un relat de: Carolina

La nena jugava sempre per tots cantons, donava igual on estigués ella només pensava a jugar i divertir-se. Des de
tots els racons de la casa es podia escoltar l'agut riure de la nena, aquest riure característic dels nens que deixa reflectir sense por la seva alegria, un riure completament sincer. Encara que la nena era tan feliç, els seus pares, que haurien d'haver-se alegrat d'això, acostumaven a renyar-la i dir- li a la petita que tenia que ser més callada i tranquil·la, i la veritat és que la nena intentava fer-los cas. I després d'alguna d'aquestes xerrades acostumava a concentrar-se per no posar-se a jugar i a riure, però després d'una estona se l' oblidava i tornava als seus jocs. Ella no ho feia amb cap maldat .Simplement no podia deixar de ser com era. La nena no entenia moltes coses de les que passaven al seu entorn "Per que la mama i el papa s'enfaden amb mi?", "Per que no puc tenir un gos i el meu veí si?", "Per que no puc menjar galetes abans de sopar?", "Per que la porta del passadís no es pot obrir?" aquesta ultima era la que menys comprenia. Quan la nena havia començat a caminar i a mirar i descobrir les coses del seu entorn, un dia, se'n va adonar que al final del passadís hi havia una porta. Quan es va acostar va veure que una capa de pols la cobria i que semblava molt antiga. Posant-se de puntetes va intentar arribar al pom per obrir-la, però en aquest moment va arribar la seva mare, que ràpidament la va enganxar del braset i la va treure del passadís mentres anava dient:"No t'acostis aquí, aquesta porta és molt vella. Podries fer-te mal". La nena no veia cap perill i estava segura que no s'hagués pogut fer mal. Algun temps després va tenir el valor de preguntar- li a la seva mare per que no es podia acostar a la porta i on conduïa "La porta no es pot obrir, a l'altre costat només hi ha una paret" li va contestar. La nena decebuda per la resposta li va preguntar al seu pare per que no es podia obrir la porta "La clau es va perdre fa molts anys. No sabem on està" La curiositat la va rossegar per dins. Estava disposada a trobar-la.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: