Caram, que bella que sóc!

Caram, que bella que sóc!
No puc deixar d'enmirallar-me i repetir-m'ho una i altra vegada.
Caram, que bella que sóc!
La gent em pot titllar de presumptuosa, però no és cert, jo només repeteixo humilment una evidència. Quina culpa tinc que Déu m'hagi proporcionat aquestes faccions tan perfectes?
La majoria de la gent no entèn que jo sigui tan formosa i ells no...Els corromp la ràbia i l'enveja. Per alçar-se divulguen que les persones quan més atractives més enzes són...No ho negaré, potser sí, i què?...però som bells, veritat? Doncs de què estem parlant? A més, ser lleig et garanteix ser espavilat? Si fos així...tampoc voldria ser-ho, preferiria quedar-me bella...déu ser perquè sóc beneita...
Els nois es burlen de la meva intel.ligència, però matarien per poder tocar aquesta bellesa amb les seves mans. I les noies es farceixen de ràbia , em critiquen i exposen que aquesta és la única qualitat que tinc, però si poguéssin ja els agradaria ser com jo...
De fet, tenen raó, és la única qualitat que tinc, però i què? Amb ella aconsegueixo el que vull. Perquè vull tenir altres qualitats que eclipsin la meva bellesa? ... No ho vull...Jo vull ser formosa i prou!
Dient això, la gent em veu més enza encara,...m'encanta!
Caram, que bella que sóc!