malsons

La petita té por. Molta por.
Està sola enmig de la fosca habitació, tapant-se la cara amb els llençols del llit.
No fa cap intent de dormir, sap que no podrà. No mentre ella encara sigui aquí.
Escolta les seves passes per la casa. Va d'un costat a un altre, neguitosa per alguna raó desconeguda per la nena. L'únic que sap ella amb certesa es que en un moment o altra entrarà a l'habitació transformada en l'ombra dels seus malsons; aquells malsons que la persegueixen cada nit.
"Pare" murmura ella amb veu débil.
Li havia implorat que no s'ananes del seu costat. La seva mirada es va apagar quan ell va ignorat el seu lament i es va trobar tota sola; sola enmig de la foscor.
S'acosta.
"Pare. Vine, sisplau, vine" el seu prec es torna en un llant silenciós. Les llàgrimas li mullent les galtes. Nota gust de mar.
Una ma invisible li prem el cor amb tanta força que sent que s'ofega.
Està davant de la porta. Sense veure-la sent la seva mirada penetrant.
Té por.
Por com cada nit que ella apareix a la seva habitació, donant a començar el malson.
Però els malsons no et deixen blaus, ni farides profundes al cor.

S'obre la porta.

Tinc por.