Poetes maleïts.

Un relat de: Carolina Decors Krenn
Escolto amb atenció les expressions del teu rostre, cautivat; tot el teu èsser parla sense la necessitat de cap veu que articuli paraules; t'observo, i em sento com quan era petit i la mare em llegia contes a vora el llit. Em sorprenc deixant-me meravellar com una criatura; de cop i volta em venen al cap imatges de camins tenyits de verd, o onades atesorant tresors dins de taps de vidre.

M'entristeix, però, que no poguis adonar-te de la magia que empresones dins teu:
Quan camines, fas música a cada pasa; a cada parpalleig esdevé una nova mirada, un nou color, un nou sabor; ets papallona groga en essència: més somni que real.

Potser un dia, perfí, deixarà de ploura dins teu. I podràs, llavors, obrir les parpelles i observar-te directament als ulls, escrutan-te'ls sense pors.

A vegades se'm fa díficil tenir el do de percebre la bellesa amagada dins de les ànimes d'aquells que han nascut poeta maleït...

Comentaris

  • Prosa tan poètica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2011 | Valoració: 10

    És una meravella de relat, una meravella de prosa poètica que captiva ja des de la primera ratlla. Tot són imatges precioses de capacitat d'entendre un rostre sense veu, ple d'ànima, d'ànima poètica per tot arreu. Detalls, percepcions, sentits i petiteses engrandides. Un gran relat que m'ha impactat. Una forta abraçada i fins aviat.

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: