Fulles mortes

Un relat de: Carolina

Persones alades volen pel cel.
Un nen amb ulls somiadors se les mira.
El petit content i emocionat s'atura mentre la seva mare l'agafa de la mà
neguitosament,volen anar-sen d'allà.
Però el petit no es mou. Es deixa fascinar per els diferents colors de cada ploma.
El reflex del sol crea sant martins de colors i formes que mai havia vist.
El nen imagina que te ales; ales per volar, per somiar, per trobar, per observar...
La mare l'agafa de la mà amb força. Ella és una dels molts que estan lligats a la terra. Té els ulls buits d'il·lusions perdudes, i el cap baix.
Però el petit mira a dalt buscant somnis entre nubols. Apreciant la veu del vent. Escolta com crida el seu nom.
Ell vol seguir-lo en el seu viatge a llocs llunyants, a illes remotes, buscar tresors que el món amaga per ser descoberts...
I unes petites ales començant a créixer a l'esquena del petit somiador.
La mare apreta amb més força la mà del seu fill. No vol. No pot. Ella també volia volar, tambe volia cumplir els seus somnis ...
Les petites ales començent a moures. El nen somriu i mira a aquells que dintre de poc seran els seus companys de viatge.
Nota que ja està a punt per reunir-se amb el vent, per respondre a la seva crida i...
Però la mare l'atura, i comença a arrencar les boniques plomes de les ales.
I a cada ploma arrencada una llàgrima s'emporta una il·lusió, i una altre i una altre...
Fins que el petit té els ulls buits d'il·lusions perdudes i el terra al que a quedat lligat ple del que semblen fulles mortes caigudes a la tardor.


Comentaris

  • Ésser nens per sempre...[Ofensiu]

    M'agrada tornar els comentaris, tu me'n vas enviar un fa un temps, he estat ocupada i avui què he tingut un moment he pensat amb tu...
    És un relat preciós, tots tenim somnis i il·lusions que viuen dins nostre, però pocs s'atreveixen a fer-les realitat, a alçar el vol i complir-les...tan debò la mare no l'hagués aturat, tan debó a mesura que creixem continuéssim tenint aquesta il·lusió, aquesta bogeria que tenen els més menuts i visques dins nostre... Però la vida, l'experiència a voltes ens converteixen en la mare....
    Lluita Carolyna, sigues tan somiadora com el nen...

  • Imaginatiu[Ofensiu]
    surina | 22-09-2008

    Potser algún dia tots tindrem ales i podrem volar. De moment ens hem de conformar amb els somnis i amb les posteriors desil·lusions.
    Tens una gran imaginació.
    Sort.
    Irene Tironi

  • Il·lusions mortes...[Ofensiu]
    Xantalam | 22-09-2008 | Valoració: 10

    Una prosa poètica bellíssima, plena de significat, de desencís pel món "adult" en el que vivim.
    Et felicito, Carolyna!!!

    Una abraçada

    Xantalam

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: