Com sempre

Un relat de: Carolina

Ell li pregunta:

De què t'amages?
De què tens por?
Per què no confies en mi?
Per què mai em dius "t'estimo"?

Ella el mira amb la mirada trista. Li agradaria tant poder explicar-li tot!
Poder dir-li que simplement no pot. Que mai ha pogut. Que els secrets se li claven dins del cor com espines. Que les llàgrimes l'ofegen per dins. Que no parla, no crida: no té veu.

Ell ara encara l'estima. Però arribarà el dia en què se'n cansi, de la seva mirada perduda, dels seus silencis continus, de la seva eterna fugida...

I s'anirà, deixant-la sola amb els seu malsons.

Com sempre.



Comentaris

  • quan no sé què dir[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-01-2010

    simplement pitjo la tecla on diu "vota".

    Bonic relat poema.

    Ferran

  • secrets..[Ofensiu]
    Nyanga | 09-12-2009

    Amb el temps he après, que els secrets tard o d'hora acaben fent mal. Pots amagar-los ben endins del teu cor, pots creure que ja ho has superat, però un dia, quan menys t'ho esperes, afloren i et diuen que no pots ser tan feliç com et creus que ets, pq ells son aqui. Pq sempre hi seran, sempre formaran part del teu passat.
    Només quan deixen de ser secret, quan pots cridar als quatre vents tot el que tens dins, et sents una mica millor. Una mica més plena, més lliure, més feliç?

    Bonic i ple de reflexions, et felicito!

  • A vegades costa dir el que es sent.[Ofensiu]
    somnisdecolors | 09-12-2009

    Fa poc em va passsar mes o menys això.
    Estimava aquell noi, però l'angoixa que tenia dins, per una altra tema no em dixava treure tot el que sentia per ell; i el final se'n va cansar de silencies, i va voler possar fi a aquella història... i ara, ara que estic preparada per dirli ben fort ' T'ESTIMO', ara ja li da igual.

    M'agrada el relat, es breu, però aconsegueix transmetre el necessari.

    Endavant ;)

  • breu, però intens.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-12-2009 | Valoració: 9

    Secrets clavats dins el cor... llàgrimes que ofeguen... Un relat breu, però intens! estar massa plens de records... tan que no deixem lloc als que realment ens estimen i es preocupen per nosaltres. O serar que ells no ens volen compartir amb el que desconeixen...
    m'ha fet penasr i això és el que compte.

    una abraçada!!