Cercador

Llista categories

Cor fràgil.

Un relat de: Carolina

"És fràgil com el vidre; Qualsevol esquerda, per petita que sigui, mai desapareixerà.
Mai.
Creixerà i creixerà, lentament, però sense aturar-se,
i al seu pas surgiran de noves.
Es morirà silenciosament i ningú ho veurà, ningú s'adonarà.
Sola i atemorida, sentirà l'agonia del seu cor mutilat.

El seu cor tan fràgil.
I cada vegada més esquerdes, cada vegada més dolor amagat...

...Fins que arribi el dia en el que el vidre es trenqui en mil bocins."

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
Marteta | 05-11-2011 | Valoració: 10
M'ha agradat molt.. però tal vegada a n'aquest cor el que li fa falta és pensar en un futur i en mirar d'oblidar, les ferides hi són, però millor seguint el camí que aturar-se abans d'hora.
Una besada :)
-[Ofensiu]
F. Escandell | 04-10-2009 | Valoració: 10
... El seu cor es trencarà en mil bocins, però ella, immersa en la seua soledat, serà ignorada.

Et seguiré llegint!

Una besada!
bell[Ofensiu]
Agnieszka | 02-10-2009
El teu poema es bell, tris però molt bell. M'identifico am el teu estil perque s'assembla bastant al meu però evidentment cada relataire es especial per si mateix, pel que és i tu saps expressar la teva essencia en els teus versos.

Una abraçada.