L'examen

Ja es mereix el cop de puny ja. M'ha agradat aquest relat, que com tots els teus deixa anar una gran imaginació i per descomptat molt ben escrit

Un relat que primer m'ha fet quan em vaig treure el carnet de conduir. També em va tocar un examinador molt estúpid.
Una primera part molt descriptiva. La segona part ha estat molt sorprenent.
M'ha agradat, i m'ha agradat aquesta nota de ciència-ficció, o ficció només.

Materile

Xe, quin examinador més exigent! :)

Un relat d'agradable lectura, ben treballat i amb sorpresa inesperada. Trobe que l'element de ciència ficció funciona dins una història que, d'entrada, sembla tenir lloc en el present que coneixem.

Jo posaria un 10 al alumne i un 0 al examinador..
Genial la darrera frase.
Una abraçada, Edgar.

Ostres, no m'esperava els dos finals que he vist, el coet i el cop de puny! I m'ha agradat el contrast de la primera part, més relaxada malgrat els nervis de l'examinat, i la segona, més activa davant els fets sorprenents. Espero que hi hagi més sort a la segona! Una abraçada, Edgar.

Aleix

Hola Edgar. És la primera vegada que entre a comentar-te, però des de que estic a relats et vaig seguint i de vegades em sorprens amb coses ben originals, com aquella sèrie on abordares assumptes mitològics: m'encanta, també per la meua formació; vaig fer Història de l'art.
El teu relat m'ha semblat àgil i divertit, encara que l'hauria preferit més fantàstic. Tot i així m'ha agradat molt, però em feia respecte entrar per dir-ho.

Al meu relat no li veig moltes possibilitats, però l'he penjat i el deixe com una reflexió personal sobre el que ja tenim. Vull reivindicar humanitat, tot i la angoixa que transmet el relat. Gràcies per entrar a comentar-me.

Et desitge sort i endavant, que m'agrada molt com escrius. Jo estic aprenent amb vosaltres.

Una situació, gairebé costumista: l'examen per treure's el carnet de conduir, i tu li dones la volta com un mitjó.
Ens retrobem de nou per RC, que tinguem un bon curs!

Em desconcerta el teu final. Crec que en una ocasió et vaig dir que els relats de ciencia-ficció no m’atreuen gaire, però que pel culpa teva potser m’hi aficionaria... Bé, deixem-ho córrer! En aquesta ocasió el que em desconcerta més, és el paràgraf final que només és de ficció. Hi ha alguna cosa que se m’escapa?
—Joan—

M' agrada, esvun relat que impressiona

sempre hi poses alguna cosa fora del comú, i aquí surt un coet que cau de ves a saber on. Haha!!!, quan vegis el meu! et recordaràs d'altres dies més agosarats. El relat està bé, però esperava alguna cosa més fantàstica, més en la línia mítica que ens tens acostumats.
No defalleixis!! que tot just engeguem el curs!!

Tindràs noticies meves ;-) :D

Ferran


(modus simpàtic gracioset)

(Riuràs!!!)