Canvi de xip

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
456-CHE era un androide de classe Ω+ equipat amb les darreres interfícies robòtiques més sofisticades, amb software antihackeig pràcticament infranquejable i un cervell positrònic d’intel·ligència artificial totalment autònoma. La carcassa exterior presentava una aparença humanoide, que evocava a un mascle jove, caucàsic, d’uns trenta anys. Havia sigut dissenyat per a dur a terme missions d’espionatge militar i, en conseqüència, també se l’hi havia incorporat les extensions que en derivaven, com les de «camuflatge», «sensor calorífic», «infiltració a les files enemigues», «empatia» i «assassinat», aquesta última únicament activable en les variables que fessinn perillar la missió primària encomanada. En la resta de casos, seguiria les tres lleis asimovianes de la Robòtica.

En la seua missió actual, se li havia encomanat infiltrar-se entre les files comunistes-revolucionàries del planeta Marx-17, per indagar sobre una possible escaramussa al Cercle de Sistemes Planetaris Neoliberals. Per una millor infiltració entre les tropes enemigues, durant el viatge en nau espacial al planeta en qüestió se li havien incorporat extensions informatives sobre la història comunista i els ideals del socialisme utòpic.

El que no s’esperaven els comandants del CSPN fou que 456-CHE, de cop i volta, anihilés tots els tripulants de la nau on viatjava i prengués el control de l’embarcació. Alguna cosa en el seu software robòtic havia fallat. Potser fou degut a l’excés d’autonomia que se li havia permès o simplement es devia a un error de fabricació. L’últim informe de la nau que el sistema d’intel·ligència va poder recuperar deia que, en arribar a Marx-17, 456-CHE es va unir a les tropes revolucionàries, va jurar fidelitat a la causa comunista i, a partir d’aleshores, es va passar a anomenar 456 «Che» Guevara.

Comentaris

  • Per al Pol[Ofensiu]

    Però sí és un robot comunista i revolucionari les normes establertes les transguedirà, en aquest sentit la rebel·lia seria més forta que "l'instint" natural, en la meua humil opinió. I a més té un implant d'assassinat així que aquest robot ja estava fet per transgredir aquestes tres lleis. M'alegro que t'hagi agradat el relat i gràcies per l'atenció prestada.
    Edgar

  • un comentari[Ofensiu]
    Pol Alonso Pernas | 26-07-2017 | Valoració: 4

    Si seguia les tres lleis asimovianes de la robòtica, no seria impossible que assassinés a tota la tripulació de la nau? La primera llei es tan inviolable que, perquè un robot se la salti, hauria d'estar tan espatllat que ni es podria moure.

    A part d'això, la idea és original ;)

  • Present i futur[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2017 | Valoració: 10

    Tens una imaginació fantàstica! La descripció del robot és impactant. I barrejar el futur dels robots amb el present ideològic lliga molt bé i és molt difícil aconseguir-ho. Felicitats! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Edgar | 19-04-2017

    Sorprenent. Molt ben escrit, com sempre

  • molta inteligència [Ofensiu]
    Endevina'm | 12-04-2017

    en un robot massa visceral i de ben segur que el seu creador en deu estar ben orgullós, no els seus caps militars, aquests no en deuen estar gens de contents. Una utopia futurista ben narrada.
    I si enlloc de 456 li hauries posat 451? lligaries dos genis com Assimov i Bradbury en un sol relat, dues revolucions en una, llibres cremant-se i llibertat social, o potser 456 és algun referent, que se m'escapa ara mateix.

    Bon relat!


    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

38 Relats

324 Comentaris

50492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir al meu bloc

Edgar Cotes

O al meu Twitter:

@Edgar_Cotes