Balandrau

Saps una cosa? Les muntanyes son màgiques.

En el teu magnífic relat es pot sentir aquesta màgia, de sobte ens sentim trescant per la muntanya amb bona companyia, per arribar al cim i si allarguem els braços podrem tocar el cel.

La Fada.

No he caminat mai per aquest camí del teu relat però tal com el descrius es com un trajecte que he pujat i baixat deu vegades. Fantàstic.
Una abraçada.
J,V

Un text que encomana les ganes d'endinsar-te per aquestes muntanyes tan nostres. Natura a flor de pell, vivint-la pas a pas, lentament. Gaudint-la, gairebé assaborint-la, flairant-la...
Una meravellosa ascensió al cim, allà on s'acaba el món.
Salutacions.

M'has fet reviure antigues excursions en família o amb àmics. Temps d'enyorança que no tornaran però que els tinc gravats al meu pensament. Gràcies!

... fantàstic, el relat. I quantes giragonses hi ha i quants de móns per a descobrir!


Sergi : )

... Aleix, no hi ha res com la natura. Malgrat el que dic al meu relat, en tenim per a disfrutar. Llàstima que des d'on es mana no es pensi de la mateixa manera.


Sergi : )

Aquests tres barcelonins están enamorats de la muntanya, de les valls pirinenques.I el cim els acull com una marassa. Un petonet.

Pinya de rosa

No fa gaire temps que vaig fer el cim, i m'he sentit molt identificat amb el que descrius. L'entorn natural és impressionant, així com el que exigeixes al cos per arribar al cim. M'ha fet molta gràcia la teva reproducció de l'excursió, semblava que tornava a ser-hi.
Enhorabona per un text tan reeixit!

Aquesta excursió que tan bé ens descrius no és deliciosa tan sols pel paisatge que s'hi endevina, ho és, també, per l'amor que s'hi intueix. M'ha emocionat. Poder gaudir d'un bell paisatge al costat de la persona que estimes és la cosa més meravellosa del món.

Una abraçada,

Pilar

Una molt bona descripció de l'escalada, transmets la tranquilitat del viatge però també la passió que hi ha al darrera. Fa temps que no hi vaig a la muntaya, m'hi has fet pensar i recordar. Gràcies!

Ens has fet acompanyar el protagonista en aquest ascens, jo quasi que m'he cansat i tot, però amb la sensació de gran vitalitat que desprèn el relat. Una història més d'una sèrie on ens descobreixes una realitat que molts desconeixem més del que deuríem. Resulta didàctic en eixe sentit, però, sobretot, estem davant un text amb qualitat literària.

en l'episodi del tàndem, que tot són avantatges si vas al darrere, però amb la voluntat i les ganes per davant. Avellanes? Però quina alegria transmeteu amb les abraçades i els petons, després d'haver conquistat un cim tan alt, i és que aquesta vegada sou tres i ja m'he fixat, no penses mal, que, després de l'home que guia amb ulls i passos experts per on aneu xafant, hi ha la dona que explica el que es veu i descriu els verds. M'ha sorprès molt aquesta part del relat, perquè és gran, això de saber descriure tonalitats de verd-mai no m'havia parat a considerar-ho deliberadament- i també perquè escoltar-ho d'una persona que ho sap apropar ha de ser una experiència molt gratificant, independentment de que ho pugues vore o no amb els ulls físics: això també és poesia. Jo no acostume a parlar-ne, de colors, i m'agradaria fer-ho. També m'agrada constatar que darrere de tot esforç hi ha un premi, al final. Aquesta vegada ets tu qui ha desplegat el bastó blanc multicolor.

Quant als colors que dius haver vist en el meu relat: crec que la foscor forma part de la vida, de la poesia, de la realitat, però, de vegades, no s'ha instal·lat per quedar-se, sinó que la podem transformar i és també com una porta oberta a la comprensió i a la llum. Perquè de tot s'aprèn. Com quan, després d'haver-ho intentat unes quantes vegades i haver fracassat, arribem, per fi, a aquell cim desitjat; com quan, després d'haver patit, sens fa viable una possibilitat que no sabíem que teníem a l'abast. Gràcies pel relat. Una forta abraçada.

Xino-xano sense pressa i nar fent. Aconsegueixes transmetre aquest ritme pausat al lector cosa que crec que ja és una fita molt difícil, més que escalar aquest cim. L'enhorabona.
Edgar

Un relat fantàstic i engrescador, com tots els que tu fas. Recordo molts dels llocs que havia fet quan era jove. Aquestes excursions eren un repte per a mi. La meva família era de Ripoll, un lloc molt estimat per a mi i, ara, enyorat.

Et felicito i comparteixo aquesta excursió, avellanes incloses! Un altre dels meus records: collir avellanes.

Una abraçada,

Materile

M’has deixat ben esgotat. He hagut d’anar a fer un traguet d’aigua i m’he quedat amb les ganes de menjar unes quantes avellanes...
—Joan—

ens has fet una bona passejada amunt, amunt, amb l'esperit aventurer que et caracteritza. I amb la Neus i l'Esteve que van dibuixant amb paraules tot el que us envolta per a que puguis fruir de la meravella de la natura.

T'envejo perquè jo sóc una persona bastant sedentària i ja m'agradaria tenir els ànims que tu tens per a rondar pel món.

Una abraçada

Gràcies per la passejada. Tot xino xano has aconseguit el cim.
Un relat ben trobat i ben adient a la temàtica del més

Costabona, Gra de fajol, puigmal,..., prats que guarden grans records meus, també, suant la samarreta,...Me'n recordo quan el gos d'un excursionista es va afegir entusiasmat, com un més, al nostre grup, de baixada i des d'un km. amunt l'home cridava, desprès "eh!, el gooos!

Precios com tots els teus Aleix, molt bonic