La delícia del tast, de la sublim degustació de les andròmines quan queden arrepleguades enllà del marge. Enllà, lluny de la centralitat i de l'urgència, on els límits diàfans de l'espai queden absorbits per un sense sentit que de nosaltres en fa... senyores i senyors: una andròmina!

Gràcies Helena, s'agapao polí!

Eternament enamorada, xò's un gust. Digue'ns-ho ben alt, proclama-ho als quatre vents: Amarem-nos d'amor des del primer parpelleig al dematí, tot just en llevar-nos, fins l'aclucament últim a la nit, tot just en allitar-nos! 25h diàries d'amor sí!

Tanca els ulls!

Quina meravella mossa (sóc en record!), tens força destressa. Qui no voldria ésser estimada així. Au va, per què no me n'escrius una? Demà de matinada, a trenc d'alba. Bé, si per uns casualitat t'inspirés quelcom.

Per curiositat, sabries dir-me quines lectures, quines poesies o quins autors t'haurien preparat-suggerit-nodrit fins a escriure una poesia tal com així?

Pivotatomic, la lectura de la teva Psicologia de les Mones ha estat una experiència grata i satisfactòria. Hem trobat el nostre "prota" en un petit idil·li que s'ha resolt segons la seva naturalesa sanguinària. Molt encertat.

Sorprenentment, aquest episodi m'ha transportat fins als millors moments de l'esbudellador de Boston de'n Montalbán i la seva adoració per l'Alma i les seves sines. És realment un relat encisador i inquietant. Haig de dir que jo, com a lector de les mones, desitjava veure el nostre "prota" commogut per una força superior que li aclaparés els sentits. I val a dir, que malgrat el perill de caure subjugat a aquesta situació se n'ha sortit increïblement. No només això, sinó que a més n'ha tret profit! Després de la meva aportació més aviat ambigua, el relat guanya llum i molta força.

Carai amb ta germana! quina et tenia preparada.

Val a dir que la Mercedes del relat té molt de geni. I la Mercedes que el signa té una voluntat alliçonadora: està prou bé això de valorar les coses que ens toca tenir, començant pel que ens toca veure per la finestra. Força esperançador.

Benvinguda al món d'una finestra relataire

L'harmonia no està feta a consciència: brolla de l'amor.

Increïble, no és cert? M'ha agradat molt. M'ha agradat aquest Tot que dius; és força important concebre el que ens envolta com a una suma d'individus. Jo crec que sentir-se així repercuteix en la vida col·lectiva i ajuda als demés -i amb un sol somriure!-.

un nou

Moher, vas escriure un relat meravellós. Al damunt de tot la història està narrada amb molt d'encert; i la plasmació de la idea de Moira hi apareix ben reflectida. Escrius amb molt d'ordre i molta transparència. Escriu més!! Bé, jo per la meva part seguiré llegint-te.

Per cert, buscaré un text sobre la Moira que un cop vaig escriure.

Estic d'acord amb la teva puntuació...

hi falta un xic més de reflexió. Bé, parlo segons el meu humild parer.

Te'n surts prou bé... tens força fusta d'escriptor. No cal que t'escarrassis en puntuar-te. Escarrassa't en escriure més.

Tinc ganes de llegir-te. M'agrada el teu ingeni i la teva visió de les coses. Escriu en algún altre lloc?

Tot un monument a la recerca de la pau en l'arremolinada ciutat on ens toqui sobreviure. Ja és prou difícil sobreviure com per abstraure's i observar la realitat que ens toca viure: ciutat en guerra.


Pots rellegir-ho a Necròpolis ciutat Comtal, una poesia meva.

Encantat de trobar-te, t'afegeixo a preferits!

Ara que tot just descobreixo aquest relat dedicat a mi i a la meva filiació flilològica, no sé d'on provenen ni aquest desgavell, ni aquesta Aïna, ni menys encara les seves sines.

me trobe perdut... espere que no fos veritablement desconsiderat amb ningú!

qui sou?
rnbonet, la barca s'us emporta cap als Alfacs?
mira que fa temps que vareu penjar el relat i jo no l'havia vist fins ara... /Quèsaxòcatumdius?/

a cau d'orella però amb força; amb la força dels joves poetes que broten a cau d'orella

moltes gràcies per ser aquí entre nosaltres. Vull dir que és magnífic descobrir recons on s'amaguen ànimes literàries.

Les paraules justes per explicar el que se sent davant d'una absència. Tant de bo no s'absenti més i en resti molt més que son record. Que en resti la seva força.



Ah! i benvingut a l'arena benaflec!