... veig que ets força original a l'hora d'escriure poesia.

Una salutació.




llamp!

Ostres Montse,

No saps quina il·lusió em fa fer aquest comentari... No només perquè em faig dir llamp! a RC, sinó pel teu relat, tan original i que potser és ben real.

Les bessones Laia i Lídia = LL = LLAMP!.... La vida és ben misteriosa a vegades i ens aguarda sorpreses.

Els llamps no cauen arbitràriament... Els llamps són intel·ligents i saben on han de caure... Encara que a vegades causin desgràcies i espants... La vida és una mica així, de cop i volta tot es transforma i canvia... De cop i volta, un gir inesperat en la teva vida o en el teu entorn pot ser l'inici de quelcom molt bonic o desastrós, però no et pot deixar indiferent.

Celebro que aquestes bessones s'entenguin tan bé i connectin una amb l'altre... Una va salvar a l'altre i això és significatiu... Significa que en aquest món, els germans, que són la resta de la humanitat, tenim molt en comú i tenim uns destins lligats els uns amb els altres... en tot allò bo i dolent, però sobretot en allò bo i que ens ajuda a viure millor o a superar obstacles o difiicultats.

El teu és un relat breu, però m'hi sento identificat. No sé com dir-ho, em sento feliç que un llamp! com jo, en una tarda d'estiu hagués pogut crear màgia, per uns instants... a pesar del pobre roure que li va tocar el rebre!!!!

Una abraçada cibernètica!

Ens llegim!




ll.

I aquí estic, per comentar-te. No és que tu m'hagis deixat un comentari gaire llarg, tampoc, en el meu poema. Però t'agraeixo la intenció.

La Pàtria Catalana inspira molta poesia. Cantants, poetes, escriptors i artistes de tota mena ens han deixat, per llegat, molt amor a Catalunya, el nostre país.

El teu poema em sembla molt ben treballat. Molt lúcid i intens. Molt detallista i ben arreglat. Dónes unes visions del país de la que molts ens en fem partícips i podria equiparar-se als poemes clàssics, que autors amb renom han escrit per rememorar el nostre país i deixar emprempta.

Gràcies per oferir-nos aquest poema, de vers curt, estrofa llarga. Tot equilibrat i ben repartit, tot eixerit i enfocat a aquest nostre país, que algún dia també serà Estat. I que, encara que passin els anys, no deixarà de ser la pàtria d'il·lustres músics, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, artistes de tota naturalesa....

Una Catalunya amb petits pobles, grans ciutats, indústria, mar i muntanya, divers, ric en paisatges, ric en desenvolupament. Un país de primera línea, sense Estat que li doni allò que més ansia aquest poble: La independència!

Salut!





llampi qui pugui.

A l’inici del relat es comenta que “aquelles persones que els agrada imposar la seua voluntat mitjançant l'engany, el xantatge polític, la corrupció empresarial, la violència militar o la manipulació dels grans mitjans, són, de fet i en la pràctica, més perillosos que la majoria de pacients que cuidem als nostres centres de malaltia mental.”

Aquest comentari vincula la perillositat i tot un seguit d’elements negatius amb les persones que estan seguint el seus tractaments en centres psiquiàtrics. Aquestes persones no són més perilloses, corruptes o faltes d’escrúpols que la resta de la societat. Les persones estan en centres psiquiàtrics fent un tractament amb equips professionals per a poder tornar a curar-se o recuperar-se.

Aquest tipus de comentaris basats en prejudicis i estereotips negatius ajuden a crear una imatge negativa i discriminatòria de les persones amb una problemàtica de salut mental.

Així com entenc que no farien atribucions negatives basades en el color de la pell o en el gènere per explicar la situació política i social del país, espero que en el futur no utilitzis el món de la salut mental per explicar els elements negatius de la nostra societat.

Lluny queda la trobada de Vilafranca del Penedès, temps enllà.... Però et recordo Lèvingir.

I veig que tu també te'n recordes de mi quan passes pel meu racó.

Una encaixada cibernètica.


ll.

I patia quan es ficava dins dels ascensors.

Et devia un comentari i he triat aquest relat, que és el primer de la teva trajectòria a RC.

Felicitats per tants relats i poemes escrits fins ara.


ll.

Merci pel teu comentari en el meu poema.

El teu relat sobre els llops és entranyable.

Les teves historietes són senzilles, però intenses pel que fa a sentiments.

Una salutació.


ll.

I molt tendre.

Felicitats!


ll.

Molt fort! Perdó, però no m'hi veig en aquesta situació. Serà que és ficció?

Excels, Sublim, Minso... però Bàrbar!!!

L'enhorabona Vicenç. La història ens convoca properament.

Endavant!

Ara és l'hora!


ll.

I amb reminiscències poètiques de l'11 de setembre i el 9 de novembre.

Endavant!


Ara és l'hora!


ll.

Es nota que raones bé i que tens talent per les lletres.


Endavant!


Ara és l'hora!


ll.