Alba

Un relat de: Helena Minuesa Sánchez

Alba:

avui em construeixo rebel
a la malícia del temps

em faig un racó
a la punta dels dits
i et traço el vincle subtil
que sempre ens porta

-ens transporta-

que ens guia com l´ocell
als estels quan dormen.

No temis més,
que la nit ja no és tan fosca
com ho era ahir a la nit.

I el teu mirar atent,
la força del mar
la força de l´aurora
quan s´esvaeix...

ells em diuen que mai més
el cel serà tan gran
com ho és el cel d´avui.

I aquest batec tan fort
l´alé que anhelem,
el món que s´aixeca
sobre els nostres ulls

les pors que es desfan
-com el glaç a l´arena-

ells em diuen que mai més
els temors seran covards
en el nostre ventre.

Avui em creixo fidel
a la il.lusió de ser donzelles,
lliures al vol,
lliures de mal

lliures per sempre.

Comentaris

  • L'alba d'una incipient poetessa[Ofensiu]

    Quina meravella mossa (sóc en record!), tens força destressa. Qui no voldria ésser estimada així. Au va, per què no me n'escrius una? Demà de matinada, a trenc d'alba. Bé, si per uns casualitat t'inspirés quelcom.

    Per curiositat, sabries dir-me quines lectures, quines poesies o quins autors t'haurien preparat-suggerit-nodrit fins a escriure una poesia tal com així?

  • Benvinguda a relats![Ofensiu]
    Lady_shalott | 16-02-2007

    quina manera més preciosa i subtil d'infiltrar-se a la poesia. Sobretot si és per enllaçar ben fort i a través dels sentits a dues dones. Em deixo arrossegar per aquesta proximitat tan encoratjadora...

    encantada d'haver-te descobert,
    Lady Shalott

  • sants78 | 13-02-2007 | Valoració: 10

    Hi he arribat de casualitat, però el teu poema m'ha enganxat desde els dos primers versos.

    "Alba:
    avui em construeixo rebel"

  • Gràcies[Ofensiu]
    alboleta | 13-02-2007 | Valoració: 10

    Hi ha vegades a la vida, que les paraules s'amaguen, s'amaguen i no troben altre refugi que les llàgrimes -o la pluja- per sentir-se dolçament segures,,, i recollides. Avui, les meves paraules, es recullen en aquest estrany racó que s'esdevé entre l'emoció i el sublim, entre el record i el demà. Totes les paraules, i les coses boniques que porten en el seu dibuix, ploren avui des dels marges de tants horitzons viscuts.
    alba

l´Autor

Foto de perfil de Helena  Minuesa Sánchez

Helena Minuesa Sánchez

9 Relats

17 Comentaris

10607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...
La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.