Tanca els ulls

Un relat de: Helena Minuesa Sánchez

Tanca els ulls
de la nit blava
i segueix-me
a l´atzar,
sense pressa.

Coneixerem el bé
i el mal
d´una sola volta

i aleshores
voldrem córrer més,
més enllà
despullats de tot
a la llum sola.

Tanco els ulls
jo també
per donar-me a tu,
al teu cos
-blanc i nu-

i a dins et deixes
ens deixem de sobte
tots els neguits es fonen
com el mar a la sorra.

I em dius llavors:
-Somriu!
amb els dits a la boca...

Tanca els ulls i corre
lluny,
més enllà,
del temps de la història.

Un nombre més
que es multiplica:
un u, un dos
que es trasformen.

Tanca els ulls
de la nit blava:
amarats de sol
serà menys fosca.

Comentaris

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ullsmarrons7 | 25-05-2007 | Valoració: 10

    Tanca els ulls.

    Deixem volar els sentits!

    M'ha agradat molt. Endavant.

  • Amarem-nos de sol, Guillem![Ofensiu]

    Eternament enamorada, xò's un gust. Digue'ns-ho ben alt, proclama-ho als quatre vents: Amarem-nos d'amor des del primer parpelleig al dematí, tot just en llevar-nos, fins l'aclucament últim a la nit, tot just en allitar-nos! 25h diàries d'amor sí!

    Tanca els ulls!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena  Minuesa Sánchez

Helena Minuesa Sánchez

9 Relats

17 Comentaris

10102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...
La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.