La guerrilla poètica

Un llibre de poesia, jo, el veig a venir; no n'entendré ni el pròleg. I això m'emprenya molt. És del tot curiós, creieu-me; les paraules dites se'm tornen sobredosi de clarividència. Les mateixes paraules, llegides se'm giren laberíntiques. On s'ha amagat la Pedra Rosseta?

Si veus venir un exèrcit de paraules ben armades en batallons de paràgrafs, i ets tu sol, t'hi has de sotmetre. T'hauràs de treure el barret al veure la marea de tinta negra que ve a tu en ràfegues d'onades de paper blanc organitzades per capítols. Parlo de la narrativa, clar.

Un llibre de poemes, en canvi, sembla un exèrcit de paraules delmades vaten-se en retirada. Les restes d'un incendi. Són una banda, vaja. Més, qui sinó les bandes aparentment desorganitzades et sorprenen amagades rere un matoll, t'assalten, et gelen el cor, t'empenyen fins acorralar-te i et maten tot seguit?

Si, els poetes són una banda. Els hi sobren drets i deures i ataquen en guerrilles malgirbades. Actuen en qualsevol punt de la geografia. En cementiris plens de llibres
-llibreries- exposen els seus gloriosos cadàvers ordenats per estricte ordre alfabètic. No se li pot fer pitjor injustícia, a la poesia.

Si voleu poesia, ho dic en veu baixa però ho escric ben alt, deixeu-vos assaltar pels recitals, com qui no vol la cosa.
Solen ocórrer en coves de bandits mal il.luminades i plenes de fum.

De moment amb això en tindreu prou.

I ja he dit massa.

------------------------------------------------------
Disseccions que podreu trobar a les llibreries;

PEDRALS, Josep.
Escola italiana (2003). Ed. 62

MARTÍNEZ VERNIS, Núria.
L'acróbata tampoc en sortira il·lès (2000). Ed. La Magrana
Quantes mentides fan una sola veritat (2004). Ed. Proa

NOGUERA I CLOFENT, Laia
L'oscultor & sota la llum de neó (2002). Ed. Galerada
Fuga evasió (2003). Pagés Editors.