Cercador

Llista categories

My friends

Un relat de: moher

*Com cada tarda des que va començar el curs pujo pel carrer Balmes amb la motxilla a l'esquena i el discman. Alguns cops, fet pols després de tot el dia a la facultat, d'altres no tant.

Camino sobre els meus pensaments, amb pas ferm però sense un rumb fixat, no sé si m'entens.
Només camino.

A vegades, tinc la sensació que no trobaré solució per res, com si tot fos mort, sense sentit, buit. És quan les cames em pesen, quan em noto cansat i se'm fa difícil arribar fins a casa. Intento fer el cor fort, però només existeix...soledat.

En altres ocasions, en canvi, sense motiu aparent tot al meu voltant sembla formar part d'un retrat perfecte, una fotografia presa per algú en l'espai i el moment idonis, com si hagués nascut només per ser allà en aquell instant i prémer el botó de la càmara. Clic.
Una imatge perfecta, tan sols això.
I el curiós del cas és que jo també hi sóc. No m'ho miro des de fora, sinó que en formo part.
Camino entre la gent i em sembla que tot és on toca, que encara que hi ha esperança.
Felicitat.

Escoltant My friends la lletra no em fereix, sinó que amb cada nota m'allunyo un pas més de la tristesa. You know I will, you know I will...em diuen els Red Hot...
I un somriure se'm dibuixa a la cara, ho noto.
Aixeco la mirada i una senyora s'adona que ric.
Riu.
Ves saber què li està passant pel cap.
Imagina't que aquesta dona segueix rient, agafa el bus d'enfront l'Abacus amb els ulls encara plens de rialles i s'asseu en un d'aquells seients de quatre persones.
Imagina't que la noia que té davant la veu, i riu, igual que el nen que la acompanya.
I al cap de poc, tot el bus esclata amb una rialla silenciosa, muda.
Aleshores, com si fos una taca d'oli, un corrent de felicitat s'escampa per tota la ciutat. Clac.

Tombo la cantonada, conscient que formo part d'un tot, d'una imatge propera a la perfecció, que s'allunya darrera meu amb cada pas. Com la tristesa.

Comentaris

Afegir comentari

Tristesa i somriures[Ofensiu]
jacobè | 31-07-2005
M'hi he sentit molt reflectida. Sovint les penso aquestes coses. I ric sola, i encomano somriures. També estic trista i no sé què fer a la vida. Llavors invento històries i sóc feliç.
Quina imatge més bonica tot l'autobús rient...
està molt bé[Ofensiu]
Noa | 11-06-2005 | Valoració: 8
tant de bo totes les rialles com aquestes s'anessin encomanant.
Dins de la solitud sempre hi ha una mica de felicitat, ni que sigui molt en el fons. Que no s'està tant malament, sol!
Una relat delicat,[Ofensiu]
Carme Cabús | 11-06-2005
d'una reflexió extreta d'allò quotidià. M'agrada la progressió, la dualitat de pensament, la teva gran sensibilitat i la senzillesa amb què ets capaç d'interpretar la realitat.
Crec que aquesta sinceritat de fons, aquesta relació amb el món, és la clau de l'èxit de la literatura. Estic contenta d'haver-te llegit. Has trobat el teu estil, el teu llenguatge. Continua per aquí, fas bona literatura.
my friend...[Ofensiu]
neret | 26-04-2005
...ho has expressat molt bé les dues cares d'una mateixa persona, aquesta mica de cosa que ens fa veure el món d'una altra manera i que ens fa somriure.

I la idea aquesta de la plaga dels somriures que es van escampant... em sembla que m'ha arribat, tan de bo es dongués més sovint.... al metro, al bus o al carrer. Sembla que cada cop som tots més esquerps! Que se n'ha fet de les peixateres que et diuen xato mentre et despatxen?

en fi... soc un sentimental suposo

merci pel comentari sobre el cafè... vigilaré les faltes, et faré cas. I tens raó, per mi és molt difícil intentar narrar una cosa a través d'un diàleg, i no crec que en tots els capítols me n'hagi sortit.

Ah, i a veure quan és la propera microtrobada, que ja tinc el llibre a punt!

jordi

ps no conec la cançó dels red hot, l'hauré de buscar
Harmonia i amor![Ofensiu]
Cugat Vil·lajoana Robert | 26-04-2005 | Valoració: 8
L'harmonia no està feta a consciència: brolla de l'amor.

Increïble, no és cert? M'ha agradat molt. M'ha agradat aquest Tot que dius; és força important concebre el que ens envolta com a una suma d'individus. Jo crec que sentir-se així repercuteix en la vida col·lectiva i ajuda als demés -i amb un sol somriure!-.
Uau![Ofensiu]
Sareta_16 | 22-04-2005 | Valoració: 10
M'ha encantat, és molt original!^^
Sobretot lo de les rialles que s'encomanem, està molt bé!:)
I el final genial!;) Molt ben aconseguit!
La cançó de RHCP triumfa caxo eh..xDD
Si que n'és de bonica la fotu!:D