Els avis, els llibres vells i les tradicions no són bones barreges... un no pot mai deixar-se portar. Ai Ai, ens fas ballar el cap des del primer moment, pensem que se li obrirà un món distint, que desconeix, i al que va tancar la porta per una mare poruga.
Però quan baixa la Jana ja sabem que el que ha obert és una porta aterridora, als mosntres més primigenis.

Molt ben creat l'ambientació en poques línies.

Parlar de soledat i de el valor de l'amistat i com el desig no sempre és el millor en la nostra vida, en un relat esbojarrat i molt ben tramat, que ens aportes amb humor, que amaga la tristesa del protagonista que cerca l'amistat encara que sigui forçant als seus amics.

Parlar de soledat i de el valor de l'amistat i com el desig no sempre és el millor en la nostra vida, en un relat esbojarrat i molt ben tramat, que ens aportes amb humor, que amaga la tristesa del protagonista que cerca l'amistat encara que sigui forçant als seus amics.

Ostres, és una pindola d'espies? Quina intriga que ens porta aquest forat al diari, cap a on porta aquest forat? Quins camins obre, a altres dimensions potser, és el diari que atravéssa altres mons i l'anunci arriba des del més enllà i si poguessim ressiguir el camí del forat arribariem a un anunci d'una altra especie a molts mons de distància nostra? Ens obres tot un mòn d'opcions i de camins, on amb quatre ratlles, ens convides a imaginar milers de respostes. Això no ho saben fer la majoria d'escriptor, i menys en tant poques ratlles. Felicitats. Sorprenent.

Bon dia Richy tens un art per fer del relat curt una bona història, una sorpresa, i parlar-nos a l'hora d'empatia, i de solitud, és curios cuantes coses es poden treure de tant poques línies. M'encanta. Molt bé!

Per deixar-se obsedir per la Luxúria, deu ni do, que car que és, un relat amb referents clàssics molt ben trobat

Si algú podia representar la luxúria més calenta en la pedra més freda, aquest son els clàssics, Les cultures clàssiques que no tenien tantes manies ni pecaminositats, gaudien de l'amor, la passió i la luxúria, molt millor que no pas nosaltres, això si, quan eren dones, perquè la dona hel.lènica amb prou feines sortia del gineceu, i la dona romana, encara que una mica millor, no passava en la majoria de les vegades, del rol de mare, filla, esposa.

La luxúria té mirades molt negres...

Premi de fantasia, ciència ficció i terror, aquest més relats de fantasia sobre Jaume I queden encara 10 dies, esperem les vostres aportacions

Premi d'Arc Catarsi, queden 10 dies per enviar relats fantàstics sobre Jaume I . Esperem les vostres aportacions

i un fill genial... segur que no s'assembla a ta mare... jajajaja

qui no pot sentir-se identificat amb aquest relat.

Ma filla que va fer el treball de recerca sobre els osos em va permetre observar els animals durant hores, amb totes les esteriotipes que havien fet per cubrir l'avorriment, correr, saltar repetitivament, ect. El gran goril·la negre semblava molt avorrit, perquè no feia res, només jeia i mirava. Però crec que era el més intel.ligent i la seva imaginació volava molt lluny d'allí.

Esperem els teus relats per aquest mes d'octubre. Ultims díes. No ho desaprofitis.

Salutacions cordials
Alícia

que Victor Jara somreia desprès de ser torturat cap vegada, perquè es sentia alegre de no deixar-se aplastar malgrat tot. L'alegria no sempre implica felicitat, i això es fàcil d'oblidar en la nostra societat benestant i complaent.