Cant de l'etern amant histriònic

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

igual com la guitarra estrident i punçant que crida des del bell mig d'un rythm'n'bues tot insinuant el desequilibri per causa d'una passió vivificant i redemptora així s'escau el renou de tot aquest cor en flames que cobeja saciar tota la seva fam en un cop de llumí que esguerri el fósfor com en la carícia d'un solo sofert que és aquest mateix que llagrimeja amb el regust d'una experiència gustosament viscuda i assaborida gràcies al reclam d'una força foc flama ingeniosament amagada en un mil·límetre cúbic dins del capciró d'un misto que fa "bloom" i que fa "blues" i que fa pet i que no pot fer llufa si l'acompanyament és la música d'un piano que es confongui amb el mateix brancam d'un boscatge d'un contrabaix que es distingeixi entre les formes d'aquesta contrada d'una bateria xarles bombo caixa bombo xarles redoble i insinuació de que tota l'armonia reposa només damunt de tots els animalons que contribueixen i que comparteixen tota aquesta música tota aquesta cançó que no és més que insinuació que n'és l'única certesa oh sí l'insinuació i la Música! i son espetec dins del cor llumí zaas! i la fabula d'aquesta vida que no en té cap d'ambició que és vida i prou guaita sents com grata la guitarra? com es desfà del dubte i com ens fa descansar damunt la sensació? i els compassos mentrestant flueixen i el bosc canviarà de color sota el baix que es despulla sota un nou despertar i la fita serà copçar el cuc dessota de tota aquesta poesia com la màgia d'un il·lusionista la il·lusió d'un bufó o les titelles com es desprenen dels seus fils al bell mig de la passssió d'aquesta guitarra esquinçada que s'està demanant mama que s'està demanant el mugró però que al capdavall s'està expectant només expectant davant de tot aquest vast horitzó tot xumant la seva Música foc flama sol font de vida i font d'inspiració com en un rythm'n'blues com en un solo saxo com en qualsevol quina sigui la cançó jazz o gospel o reggae només que l'harmonia de tot aquest foc flama sol font de vida ressoni al bell mig de les ànimes amb tot el seu cor


i tu et vindries a descansar al damunt de tot aquest tot?

Comentaris

  • Quan estava...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-04-2005 | Valoració: 9

    ...pel desè rengló he tingut d'agafar aire... I amb aquest aire i el teu escrit m'han entrat unes pessigolletes a les neurones que...
    Molt bo!
    PS. T'he deixat al fòrum, a continuació del teu escrit, la contestació a les qüestions /kesaixòketumfasseres/
    Supose que seran suficients!
    Ah!, la barca navega per l'Albufera de València.

  • Ara sí[Ofensiu]
    Biel Martí | 14-04-2005 | Valoració: 9

    Ara sí que et comento, Cugat.

    Complicat aquest poema-relat sense respiració escrit efectivament a ritme de jazz modern o qui sap si a ritme de jazz clàssic però jo diria que modern més aviat amb paraules acompasades molt ben trobades repeticions quan fan falta com una tornada improvisada i denotant una explosió de sentiments com el que efectivament sent l'enamorat que no és capaç de copsar d'entendre què li passa però sí que li passa alguna cosa...

    (agafo aire).

    Biel.

  • Necessito[Ofensiu]
    Biel Martí | 14-04-2005

    Necessito posar-me en contacte amb tu, Cugat. No és per "La psicologia...". Sento no fer-te ara mateix cap comentari, però vaig una mica de pet.

    rarus80@hotmail.com

    Gràcies (pots borrar aquest comentari després)

  • bufa![Ofensiu]
    Shu Hua | 08-04-2005 | Valoració: 10

    O més ben dit: toca. Quin poema més enrevessat, sempre escrit a ritme d'alguna cançó. Tot un exercici de música en les lletres.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58600 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.