El cafè

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

La cullera cafeteja.
La sinuosa cua d'escuma
pica trenejant
cullera i ceràmica i tassa.
Hipnòtic remolí
que arrissa l'eterna
presència de l'aroma seductor...
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic
regira al viu
pensant que aviva
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic
rajant al glop
la idea captiva
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic



Comentaris

  • Voulez-vous excusez ma memoire?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-12-2004 | Valoració: 10

    Aquí la valoració

  • JA SOC AQUÍ![Ofensiu]

    I visca la meva originalitat. Per començar, excusa'm la veritat és que últimament estic bastant estressadet i t'havia dit que et comentaria algun relat. De fet n'havia llegit algun, de teu, feia temps, però ja tocava ficar-hi cullarada, i mai millor dit.
    La meva relació respecte del café és... com podria dir-ho, especial. Sempre dic que no en bec més que de tant en tant, però la veritat, el de tant en tant és cada dia.
    El poema és de lectura molt agradable i t'abstreu per moments de la realitat. Mentre el llegeixes t'absorbeix, i això és interessant perquè pocs ho aconsegueixen amb tantíssima facilitat.
    L'estimadíssima NinniN (a qui trobo molt a faltar [ei, recorda't de natros, de tant en tant]) diu que podria passar per clàssic popular (cal admetre que el "cli-clic" enganxa). En té els ingredients, sí. De fet, mira tu l'èxit que ha tingut La ruta del café (tinc pendent de llegir-lo) de l'Alfred Bosch, de qui vam parlar l'altre dia a la trobada (em penso que era el "jefe" de l'Alícia, crec).
    Però té paraules ("sinuosa", "trenejant"...) que li donen el plus de qualitat literària que té. I que potser evitarien l'expropiació de l'autoria per part de la massa popular... T'he de llegir més per saber exactament si li has donat algun toc personal especial (que segur que sí, perquè tots, encara que sigui inconscientment, ho fem).
    Per últim, dir-te que aquest poema m'ha fet pensar en un poema que tinc penjat a la web titulat Café dolç; m'agradaria saber-ne la teva opinió, atès que ets l'única persona que he vist (si no recordo malament) que ha escrit sobre el cafè.
    SALUTACIONS! i fins la propera (llegiré alguna coseta teva més, ara).

    QUE VAGI BÉ


    Vicenç

    PD: molt mona, la foto!

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    NinniN | 28-10-2004

    A mí també m'agrada el cafè.

    I aquesta poesia, amb cert toc "popular", vaja, que podria convertir-se en una cançó de l'estil "sol solet", que passen de generació en generació (com el millor cafè de colombia! jajaja).

    Cugat, et seguiré llegint. Ara mateix, no puc, però et prometo que et seguiré d'aprop!

    Una abraçada,

    NinniN

  • ummmh![Ofensiu]
    Shu Hua | 28-09-2004 | Valoració: 8

    has provat mai a treure't les ulleres (si en portes), tancar els ulls i deixar que el vapor del cafè te'ls banyi? És una sensació meravellosa. Un dia el meu home m'ho va fer amb el seu alè i des d'aleshores l'anomeno: el meu cafè amb llet.
    gràcies per fer-li una poesia al cafè que, tens raó, s'ho mereix.

    glòria

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58599 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.