Andròmines

Un relat de: Helena Minuesa Sánchez

Andròmines


Al traster
parlem de nosaltres
com dos mobles vells
abandonats
decaiguts
estripats en la fusta.

Dos peces de marbre fred
en el el jaç de la lluna.

I al mirall:
uns llavis vermells
un ull despert
del mal
que mai s´acluca.

Parlem d´andròmines,
com si fóssim pell
-pell sense cos-
sense olor de pell…

amb l'aroma del temps
que ens ha guanyat.

Al traster
parlem de nosaltres
amb la boca plena
de silenci…




Comentaris

  • Guaita quin "trasto" estàs fet[Ofensiu]

    La delícia del tast, de la sublim degustació de les andròmines quan queden arrepleguades enllà del marge. Enllà, lluny de la centralitat i de l'urgència, on els límits diàfans de l'espai queden absorbits per un sense sentit que de nosaltres en fa... senyores i senyors: una andròmina!

    Gràcies Helena, s'agapao polí!

  • Un poema pler de records...[Ofensiu]
    Frida/Núria | 16-04-2007 | Valoració: 9

    Avui t'he llegit per primer cop i m'ha agradat la teva manera planera d'expressar-te. Et segueixo llegint

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena  Minuesa Sánchez

Helena Minuesa Sánchez

9 Relats

17 Comentaris

10073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...
La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.