criptonita

BARCELONA,

12 Relats, 23 Comentaris
16128 Lectures
Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
D'on sóc? No importa. Posem que sóc de la província de Girona, una província amb molt encant, des de la muntanya i fins a la costa.
El cas és que sempre m'ha agradat la literatura i escriure, el que més. Però moltes vegades penses que potser no vals per escriure i no t'atreveixes a mostrar el que fas... fins que un dia ho fas i veus que no passa res, que hi ha molta gent com tu, escribint perquè, senzillament, els agrada... I aquí estic...

Últims relats de criptonita

Últims comentaris de l'autor

  • criptonita | 20-10-2008

    Hi estic d'acord amb tu perquè la vida és bonica però complicada. Tots passem o hem passat per moments dolents, en que pensàvem que ens enfonsaríem... però amb el temps, ens adonem que només es tractava d'una etapa, que ha servit per enfortir-nos, per continuar lluitant pel que volem... i val la pena la lluita, encara que sigui complicada, per aconseguir el que un vol.

  • criptonita | 20-10-2008

    Tots tenim moments baixos, com el protagonista de la teva història, moments en que ens sentim inútils, sense força per continuar lluitant. I a vegades, val més, anar-se a dormir i pensar que l'endemà serà un altre dia on tot ho veurem diferent. Almenys, jo faig el mateix quan estic deprimida. Me'n vaig al llit i l'endemà tot es veu amb uns altres ulls. Ja no ens veurem tant inútils, perquè no ho som, i estarem més animats, perquè ens mereixem estar animats!

  • criptonita | 02-09-2008 | Valoració: 9

    Trobo que és una bona reflexió. Qui no té por a alguna cosa? Són molt reconegudes les pors que plasmes... almenys per algú que n'ha patit unes quantes! però és veritat, amb por però amb il·lusió per un nou treball, continues lluitant i et fas més fort, i també cal ser fort per no tenir por a la mort i viure la vida intensament! et felicito.

  • criptonita | 02-09-2008 | Valoració: 9

    Jo també mirare de ser-hi per si de cas... no voldria perdre per res aquests moments, aquests possibles moments que podrien ser...
    genial! segueix així!
    Una abraçada.

  • criptonita | 02-09-2008

    Gràcies per comentar-me i valorar-me! és que la meva àvia era la millor i me l'estimo molt tot i que ja no hi sigui! m'alegra que agradi aquest relat que parla d'ella perquè ella era molt important per a mi... i només em queda el seu record.
    Una abraçada.

  • criptonita | 02-09-2008

    La tercera pregunta que es fa la protagonista és poruca, no porca! quin error!
    En fi, aprofito per donar-te les gràcies annah. M'has animat el dia. Gràcies per valorar el meu escrit, també! Ja vaig pujant nota... je, je...
    Una abraçada.
    Vanesa

  • criptonita | 01-09-2008

    És un text una mica dur per com acaba però pot ser perfectament real. És així de crua la realitat. Per això és important viure cada moment i estimar als que també ens estimen...valorar cada moment. Segueix escrivint!

  • criptonita | 29-08-2008

    I és que tots hem tingut veïns curiosos, cadascun amb les seves rareses, manies o caràcters... però la forma en que tu els descrius, en to divertit i ìrònic m'ha fet acabar la tarda d'una manera més alegre. Gràcies!

  • criptonita | 29-08-2008 | Valoració: 9

    Ja he llegit uns quants escrits teus i m'han sorprès... sobretot perquè amb poques paraules saps dir moltes coses, amb senzillesa però amb moviment, ritme...
    Continua així que ja veus que tens molts comentaris positius.

  • criptonita | 29-08-2008 | Valoració: 8

    He trobat molt interessant el teu relat. Comença dur, trobes un punt suau amb el ram del noi del mercat però sobtes amb això de fugir... i fins al final que encara és més dur...
    Segueix escrivint així.

  • criptonita | 03-06-2008

    És veritat el que dius amb tanta tendresa, amb aquestes paraules que arriben tan endins. No sé si perquè m'he sentit identificada, m'ha agradat molt el teu relat. Segueix així, que ho fas molt bé.

  • criptonita | 03-06-2008

    Normalment, quan us llegeixo, em fixo, no sé per què en frases que em criden l'atenció. Ho faig sense voler... I dir-te que aquesta frase m'ha agradat, que sempre hi ha carreres de llops a tot arreu i que l'important és ser lliure, com més o menys dius tu. Et felicito.
    Gràcies pel teu comentari.

  • criptonita | 02-06-2008

    M'ha semblat que, tot i l'abandonament i la sensació de sentir-se ridícula per aquest fet, en certa manera es manté el bon humor, i amb un bon ritme al text. Molt dinàmic. El que m'ha sorprès, però, són els fragments de cançons: "la vida es así no la he inventado yo" y "una rosa es una rosa"??? No? Senzillament, inserir-les dins del text, ha donat un cop d'humor o ironia bastant peculiar. Segueix així!

  • criptonita | 19-04-2008 | Valoració: 9

    M'ha encantat la frase dels llençols. La trobo genial! I és ben veritat que les persones que estimem acostumen a ser al passat, present i futur... et felicito pel ritme del text, per la gràcia...

  • criptonita | 19-04-2008

    M'ha agradat molt el teu escrit. Entenc el què sents al passejar perquè jo sóc de prop de les muntanyes i de tant en tant, quan surto a caminar, sobretot si vaig sola, tinc la mateixa sensació. Allà no necessitem res i tots els problemes desapareixen...
    La frase final a més li dóna el punt de gràcia a l'escrit. No sé, m'agrada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: