Una olor entre dolça i exòtica al meu pis

Pujo al pis. Entro per la porta. Noto una olor estranya. És una olor agradable, entre dolça i exòtica. Les llums estan apagades i no hi ha gairebé llum però no sé d'on procedeix una espècie de claror que evita que encengui les llums. Em dirigeixo cap a ella i descobreixo la sala d'estar tota il·luminada amb espelmes, de tot tipus i dimensions. Però no hi ha ningú. Només sento una música suau que no aconsegueixo reconèixer. Em començo a posar nerviosa perquè aquella nit no esperava ningú i potser la persona que ha preparat això no ho ha fet per mi. Penso: "tant de bo sí que fos per a mi però no pot ser". Suposo que deu haver estat la Maria, la meva companya de pis, que ha preparat una nit especial amb en Jordi, la seva parella actual, "aquell noi tan guapo que li durarà tres dies". Segueixo amb la curiositat per saber per qui serà tot allò. Però no trobo ningú i la Maria no m'havia dit res sobre una visita nocturna d'en Jordi. Així que la truco al mòbil. Però no em contesta. I em poso encara més nerviosa. Truco a en Jordi. Tampoc contesta. Dono una volta pel pis i no veig ningú. Obro la nevera i veig dos plats preparats amb un menjar especialment apetitós. Però: "per a qui serà tot allò?". Hi ha també un vi blanc refrescant-se. En fi, sigui per qui sigui, aquesta nit millor marxar d'allà. Truco a la Carme, una amiga de la universitat i li demano si li va bé quedar aquesta nit per anar al cinema. I quedem així que entro al bany disposada per donar-me una dutxa. I descobreixo una banyera plena de sabó, amb espelmes per tot arreu. Què vol dir això? Que ni tan sols podré fer-me una dutxa? La cosa em comença a fer pujar la mosca al nas. Torno a trucar a la Maria. No contesta. Truco a en Jordi. Tampoc. Doncs bé, hauré d'anar al supermercat a comprar alguna cosa per sopar abans d'anar amb la Carme. Així faré temps per veure si algú apareix al pis i poder-me dutxar. Vaig al supermercat i l'Amàlia, una senyora que després de quatre anys estudiant i comprant ja comença a ser de la família, em somriu de manera tota estranya. No sé. Li demano si ha vist a la Maria o a en Jordi i em diu que no tot dedicant-me una rialla com no m'havia vist mai. Penso: "au va, Mònica, això són coses teves, imaginacions...". I pujo cap al pis. Entro per la porta. Noto de nou l'olor estranya, dolça i exòtica. Descobreixo a la sala que l'olor prové de l'encens que està cremant. No l'havia vist. Crido: "Maria!?, Maria!?". Però ningú respon. Entro al bany tota disposada per dutxar-me... Aquest cop, si cal, buido la banyera i la torno a omplir. "Ningú notarà la diferència!". Obro la porta i hi ha la mateixa llum d'espelmes. Obro les cortines de la dutxa i m'enduc la millor sorpresa de la meva vida! M'hi tiro de cap embogida per l'alegria, l'emoció i la passió. Que qui hi ha? Doncs en James, el meu xicot anglès que m'ha vingut a veure per sorpresa! Feia dos mesos que no el veia!. Però el com va ser la nit, si de cas, us ho explico un altre dia... que ara vull anar per feina.