He tornat "divagant"

Després d'un temps perduda, ja torno a ser aquí. La meva vida no para de canviar i cal que m'hi adapti. I és que, a vegades, quan creus saber com anirà tot, algú se't presenta i t'ho capgira tot. I llavors és quan t'has de decidir. Si tries per la responsabilitat que comporta allò que et plantegen, o no. I decideixes tirar endavant, encara que no tinguis experiència. Poc a poc, sense adonar-te, les circumstàncies te la fan agafar. I vas fent, vas fent, vas fent... I un dia, et pares, i penses: però de veritat he arribat fins aquí? jo soleta? doncs mai m'ho hauria pensat! I llavors penses: l'important és que he arribat. El problema de tot això és que hi dediques temps a aprendre, que per a mi és el temps més ben invertit. Però, és clar, entre una cosa i una altra, no pares, sempre fent coses: la feina, el pis, les obligacions que t'autoimposes, les coses que fas per distreure't... I un dia, te n'adones, que el temps ha passat. I que una de les coses que més t'agradava fer, ja no la fas des de ves a saber quant temps. Llavors penses: doncs a tornar-hi. I doncs això: he tornat "divagant".