Cercador
Abandonada
Un relat de: maria guilera- Compartir:
Abandonada
Em vas deixar feta una piltrafa, no tenia ningú a qui explicar-li i per això vaig començar a menjar d'aquella manera. Potser si m'haguessis dit que m'estimaries tota la vida com no havies estimat mai a ningú, però que tenies por de deixar a la teva santa dona i que se suïcidés, m'ho hagués cregut i no hauria corregut al quiosc dels jardinets i no m'hauria comprat cinc sobres sorpresa amb xuxes. Allò va ser l'inici, l'empenta que em va llençar tobogan avall, l'imparable descens cap els inferns dels grans obesos.
Si m'haguessis trucat algun dia, mira que et vaig esperar temps, sempre mirant la merda de mòbil i res, ni trucades perdudes, ni missatges, res, de res, de res.
Si per exemple m'haguessis dit, estimada, tinc tres fills que depenen de mi, tres vampirs que em xuclen fins l'última gota de sang, no els puc abandonar, sóc un home a l'antiga, perdona'm, sóc un covard, és el destí, no puc triar, la vida és així, no l'he inventada jo.
Però ni una paraula, ni el més petit senyal. No tenia cap taula de salvació, cap ferro roent al qual agafar-me. Per això vaig prendre-li el paquet de galetes Príncipe banyades amb xocolata al nen del veí. Ho vaig fer sense cap precaució, ficant descaradament la mà a la seva motxilla, mentre baixàvem junts amb l'ascensor. Es va quedar sorprès, fins i tot diria que commocionat, però no va gosar dir-me res. Ni la seva mare se'l devia creure quan li va explicar, perquè la dona va seguir saludant-me amb la cortesia de sempre. Ell ara em té por, ho noto. Sempre que coincidim se'n va corrents escales avall. M'és igual, tot m'és igual.
Et veig de vegades quan vas a buscar el cotxe al pàrquing, que guapo ets, quina figura tan elegant tens, quin somriure.
Una vegada vaig fer veure que em creuava casualment amb tu. No em va donar resultat, vas dir-me adéu amb un gest amable i ni tan sols et vas aturar, quina vergonya, quin ridícul espantós, m'hagués volgut fondre. Va ser el dia que vaig entrar al Forn del Rosendo i em vaig menjar el plum-cake de pomes i panses allà mateix, dreta davant del taulell, mentre la burra de la dependenta em deia vol que li posi un platet, vol que li tallem? Què havia de voler, només desitjava empassar-me la ràbia i vomitar-te-la a sobre, fill de puta.
Però vaig vomitar a casa, per sort.
L'endemà et vaig escriure un missatge amb una pregunta inútil, desesperada, et deia, Manel, s'ha acabat lo nostre, Manel? i quan vaig prémer el bototnet d'enviar ja m'estava bufetejant mil vegades. Tenia la llauna de tomàquet a mig obrir, anava a fer el sofregit per a l'arròs i vaig pensar això no engreixa, és sa, és cru. I vaig començar a beure-me'l amb una set i una fúria tremendes, plorant com una desesperada, per això em vaig tallar d'aquella manera, i ni me'n vaig adonar, pensava que era el tomàquet, aquella empastifada de sobre el marbre, fins que la nena es va posar a xisclar mamà, mamà, què t'has fet.
Quina creu, allà al Clínic. Es pensaven que era una agressió i tan sí com no volien que denunciés el meu marit. Què marit ni què marit, si estic més sola que la una. Ni company, no senyora. Les ganes.
Van trigar molt a cicatritzar els punts, perquè m'era impossible deixar de menjar. Només sortir de l'hospital ja vaig comprar-me un bocata de salmó i tres formatges. Al Pans, encara me'n recordo, es deia Fantasía Sueca. Vaig guardar el gotet de gelat de vainilla i gerds a la butxaca, però de seguida el vaig haver de barrejar amb la Fantasia perquè em refresqués la cremor de la ferida.
Han passat els dies, Manel, i els mesos també. Ja farà un any que vas donar-me el pase, com pot ser que no hagis tingut ni el detall d'enviar-me una rosa per Sant Jordi. Anònima, una cosa que no et pogués comprometre. Però ja em coneixes, ho hagués agraït tant. Una rosa, Manel, encara que fos de les que venen els pakistanesos, encara que fos de les que regalen al mercat. Tu saps el que hauria significat per a mi? Des de la teva indiferència no pots imaginar-ho, però una rosa és una rosa, és una rosa, és una rosa. No calia ni que fes olor, ni que portés el llaç amb la senyera. L'espiga sí, veus, l'espiga l'hagués anat barrejant: un pètal, un granet de blat, un pètal, un granet de blat Una mossegadeta de cada.
Comentaris
-
Pot ser que hi hagi fragments de cançons dins de l'escrit?[Ofensiu]criptonita | 02-06-2008
M'ha semblat que, tot i l'abandonament i la sensació de sentir-se ridícula per aquest fet, en certa manera es manté el bon humor, i amb un bon ritme al text. Molt dinàmic. El que m'ha sorprès, però, són els fragments de cançons: "la vida es así no la he inventado yo" y "una rosa es una rosa"??? No? Senzillament, inserir-les dins del text, ha donat un cop d'humor o ironia bastant peculiar. Segueix així!
-
Com sempre genial[Ofensiu]vaneton | 24-02-2008 | Valoració: 10
he passat de casualitat per la pàgina i t'he buscat. Quina ilu, t'he trobat. he llegit els dos. com sempre genials, encara que saps sóc la teva incondicional. petonets. vane
-
Bo.[Ofensiu]SANTANDREU3 | 25-06-2006 | Valoració: 8
No t'avia llegit, que jo recordi, però m'has agradat.
Molts han opinat abans que jo, però a mi, el que em queda més patent és l'humor que en fons del ten pensament t'ha portat a ecriure una historia tan petita, tan vulgar i tan expressiva en el que vol demostrar com ens deixem portar, massa vegades, per reaccións ben tontes.
Et seguilé llegint. Gràcies.
SANTANDREU3 -
Genial[Ofensiu]gypsy | 25-06-2006 | Valoració: 10
Jo el dia que et va donar el "passe", hauria agafat el telèfon i hauria contractat els serveis d'un professional, perque m'alegrés el cos i em treiés el dolor i la ràbia de dins.
Sense cap remordiment, i en comptes de gastar-mo en menjar, m'ho hauria gastat amb el gigolo, cada dijous, a les tres de la tarda.
Per veure les estrelles, directament.
Un relat espectacular, fantàstic.
gypsy -
no sé fer comentaris ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 24-06-2006
ni bons ni critics, però et vull dir que una revetla de Sant Joan t'he llegit i m'agradat lo que has escrit, et puc fer una sugerència? la paraula "burra" per "somera" és molt més catalana. Bé nina, només volia dir-te que m'ha agradat el teu relat.
Una aferrada
Conxa -
per a Ginger[Ofensiu]maria guilera | 23-06-2006
Gràcies per la teva indignació, però no amb el sentit que tu li dones. Llegir el teu comentari m'ha pujat la moral creativa, vol dir que has donat com a cert el que és fruit de la imaginació. El meu és un relat que preté desmitificar amb l'humor, àcid, però humor a la fi, una situació que suposo real, però que no he viscut personalment.
Gràcies també a tots els qui m'heu fet comentaris tan engrescadors i als qui llegiu la historieta... fins ara només m'aguantaven els amics fidels! -
Desamor[Ofensiu]Ginger | 23-06-2006
Diuen que l'amor dura tres anys i, saps? el desamor també; però t'hauràs de posar les piles (a mí em va durar una mica més de dos anys i mig). El primer any és el caos, el segon l'estabilització -si fas introspecció-, i el tercer la remuntada i la superació. I quan hagis passat per tot això agrairàs profundament que n'ho t'hagi dit res de res el mal parit, perquè si en aquest temps t'hagués dit alguna cosa t'hauries anat fent espectatives, i des del començament ja no n'hi va haver. Ell no t'ha estimat mai, només li has servit per aixugar-li les « llàgrimes », un rollo, vaja. Així de dur. No s'ho mereix, no es mereix que et destrossis per ell, ni per cap. Per a què et serveix un paio que et deixa a l'estacada i li importa un bledo el que et passi?
La manera com ho expliques és genial, tant que m'ha indignat com si em passés a mi.
-
un altre manel[Ofensiu]manel | 22-06-2006
m'encanta com se t'escapa aquest "fill de puta", sona tan autèntic i contundent!
enhorabona per un relat estimulant. -
Quin passada![Ofensiu]filladelvent | 22-06-2006
Veig un talentàs, maria! M'ha agradat la desoberta, i m'agradarà molt seguir-te llegint. Per ara, res més... el teu relat ja ho saps: divertit, sarcàstic, un gran toc de complicitat això de repetir tantes vegades Manel i de fer unes enumeracions tan espontànies, com si fossin orals... m'ha agradat molt.
Et seguiré llegint,
-Filladelvent- -
Genial![Ofensiu]Yáiza | 22-06-2006
M'agrada molt la manera com has narrat la història, tot explicat des dels pensaments d'ella. La veu interior està molt i molt ben portada.
La història en si és un fet més o menys habitual portat a l'extrem més bèstia. Moltes dones (homes no ho sé, potser també), quan tenen problemes amb la parella cauen en un pou tan fons i d'on els és tan difícil sortir que o deixen de menjar, o mengen desmesuradament. Encara no conec ningú que hagi arribar a aquest extrem que tu descrius, però tot pot ser.
I aprofito per fer una crida a totes les dones: la vostra vida és vostra i de ningú més, i la podeu viure pel vostre compte. Potser acompanyades hi esteu millor, però no depeneu de ningú, de cap home. Per tant, que ninguna faci bogeries o es deixi perdra la vida per un home que no la sap apreciar!!!!
(avui m'ha sortit la vena feminista...)
Yáiza
-
Drama en clau irònica. Molt càustic!!![Ofensiu]Lucien de Rubempré | 21-06-2006 | Valoració: 10
M'ha encantat! Àgil i corrosiu.
M'agrada la utilització de la gula com a símptoma de desídia, de deixadesa, de depressíó, de ràbia.
M'agraden també la ironia i la clau d'humor de les que et serveixes: potencien la vesant grotesca i miserable del personatge.
Una salutació!
Valoració mitja: 9.5