Pors

Les pors sorgeixen quan no ens és possible conèixer amb claredat el que ens envolta.
És natural tenir por abans de començar una feina, perquè no sabem si ens en sortirem, si ens anirà bé, si tindrem bons companys... però és una por vestida d'il·lusió. A més, en el cas que no funcionés, sempre es pot trobar una altra feina.
Sovint tenim por al viatjar: por de perdre l'avió, que ens perdin l'equipatge, de saber fer-nos entendre en un país estranger. Però la il·lusió i l'empenta fan d'aquestes pors, foteses.
Si el viatge no resulta ser l'esperat, et sap greu, però no és transcendental. Sempre hi haurà més viatges!
Hi ha qui té por a la foscor, però és una por moderada, perquè saben que si obren el llum, els fantasmes de la foscor s'esvairan.
Però existeix una por, que és la pitjor: la por a la mort! Sabem que quan tancarem els ulls per última vegada no podrem obrir els ulls en la foscor, no podrem viatjar mai més, ni il·lusionar-nos per la vida, ja que viurem en la mort.
I, el fet de no saber com serà la mort fa que aquesta por augmenti.
Però cal ser positiu! Si perdem la vida tement la mort no gaudirem de petits detalls tant dolços com olorar una rosa o mirar un cel estrellat!