Ella es fa preguntes sobre ella mateixa

Un relat de: criptonita

Especial? Potser.
Sincera? Segur.
Porca? No tant.
Bonica? Més del que pensava.
Intel·ligent? No tant com voldria.
Sensible? Amb tots els porus de la pell.

El primer, potser perquè li costar encaixar en la vida de la resta. Perquè veu coses que els altres no veuen. El món per a ella té un altre aspecte, un altre color, un de més cru, segons com es miri, però també més brillant perquè ella veu colors on la gent pensa que no n'hi ha.

El segon, perquè no sap entendre el contrari. Ella es pregunta: "com es pot concebre un món real on el que es diu no és la veritat? La veritat de cara és el que a la llarga, fa menys mal".

El tercer perquè ara és més atrevida. Ha passat de donar-hi moltes voltes al que feia, a no donar-n'hi tantes, a llançar-se al buit si cal o si creu que s'ho val.

El quart, tot i que pot semblar cregut, no ho és per algú que sempre estava a l'ombra, a qui totes li passaven al davant... Sempre hi havia gent que il·luminava la pantalla, més que ella i ella deixava, senzillament, d'existir o almenys, de ser visible. Però un dia va sortir del capell de cuc i va descobrir que les seves ales també tenien un color bonic, que tenia detalls brillants que altres no tenien. A partir d'aquí va començar a sentir-se millor amb el seu aspecte...

El cinquè, perquè creu que és preferible ser intel·ligent i saber de les coses, a no saber.
Perquè sempre és bo aprendre de tot al que a un l'interessa i entendre també una mica de la resta, on molts arriben i ella ja no. Però que hi farà? Almenys hi posa el seu empeny.

I el sisè perquè ella sent el que molta gent no sent. Quan era petita, era capaç de plorar per tot, mentre els altres no entenien el què passava. Ara plora més per dins perquè amb el pas dels anys ha après a desenvolupar una cuirassa, però en essència, sap que sent amb el més profund del seu cor, amb la seva ànima. Tot el que l'expliquen, tot el que veu o viu, cada moment de la seva vida és intens i cobra una immensitat especial per a ella. L'ajuda, l'anima i l'afecta, fins als porus de la pell.

Comentaris

  • Reflexions sinceres[Ofensiu]
    joanalvol | 19-09-2008 | Valoració: 10

    Especial, sincera, poruga, bonica, intel·ligent, sensible. Do tots aquests adjectius em quedo amb el darrer. L'ésser humà, tal com jo ho veig, es mou entre l'exterior i l'interior, allò que aprova l'intel·lecte o rebutja el cor i viceversa. Allò que és atret pels sentits moltes vegades falla. Ser intel·ligent tampoc és definitiu, cal saber l'ús que se'n fa de la intel·ligència. Ser sensible pertany als sentiments que és altra mena de conèixer. Escolta la consciència, mai no ens traeix.

    Una abraçada. Sincera i agosarada.

    Joanalvol

  • M'he equivocat" Poruca, no porca! Buf, queda fatal![Ofensiu]
    criptonita | 02-09-2008

    La tercera pregunta que es fa la protagonista és poruca, no porca! quin error!
    En fi, aprofito per donar-te les gràcies annah. M'has animat el dia. Gràcies per valorar el meu escrit, també! Ja vaig pujant nota... je, je...
    Una abraçada.
    Vanesa

  • Molt bo![Ofensiu]
    annah | 02-09-2008 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu relat.
    Si tothom es fes les reflexions que es fa la protagonista, el món seria una meravella!

    Una abraçaca!

    Anna

l´Autor

criptonita

12 Relats

23 Comentaris

16749 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
D'on sóc? No importa. Posem que sóc de la província de Girona, una província amb molt encant, des de la muntanya i fins a la costa.
El cas és que sempre m'ha agradat la literatura i escriure, el que més. Però moltes vegades penses que potser no vals per escriure i no t'atreveixes a mostrar el que fas... fins que un dia ho fas i veus que no passa res, que hi ha molta gent com tu, escribint perquè, senzillament, els agrada... I aquí estic...