Et necessito

Un relat de: criptonita

Et necessito. No puc viure sense tu. Però la nostra relació és impossible i ho hauríem de deixar. Em sento enganyat amb mi mateix perquè et veig al supermercat, al forn... i vull però no puc acostar-me a tu. Però et necessito. M'agrades molt i em fas parar boig. No ho puc evitar. Intento veure't el menys possible, perquè em perjudiques... Limito les nostres trobades. Només algun dia a la setmana, a casa meva, sense ningú més que ens molesti. La nostra relació és luxuriosa, un pecat per a mi, que ha d'acabar... Un dia et deixaré i no tornaré més amb tu, deixaré de passar aquelles estones tan agradables, tan dolces, amb tu, al meu sofà, al meu llit, llepant-te tota sencera, poquet a poquet... Però un dia et deixaré... . Ho dic de veritat. O t'acabaràs. I no et compraré més. T'ho prometo xocolata.

Comentaris

  • I jo![Ofensiu]
    angie | 17-03-2006

    Ui, molts del fòrum ara mateix farien de coral al darrera meu, corroborant-ho...
    M'encanta la xocolata i tot i que diuen que és un bon sustitutiu de ... ja m'entens, jo prefereixo dir que és un bon desestressant.

    No t'havia llegit fins ara i m'ha fet molta gràcia trobar-me aquesta declaració amb contingut de cacau.

    angie

  • Macabra perdició...[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 08-04-2005

    La Xocolata, en tota noia, és un vici pecaminos. Però amb gran esforç tot vici s'acaba superant. Tranquila, tu ho pots superar, aixó si, si vols!!!
    Ànims, i continua escrivint textos, que de bon començament ens tens ben enganyats.
    Un petò gens libidinós.

l´Autor

criptonita

12 Relats

23 Comentaris

16727 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
D'on sóc? No importa. Posem que sóc de la província de Girona, una província amb molt encant, des de la muntanya i fins a la costa.
El cas és que sempre m'ha agradat la literatura i escriure, el que més. Però moltes vegades penses que potser no vals per escriure i no t'atreveixes a mostrar el que fas... fins que un dia ho fas i veus que no passa res, que hi ha molta gent com tu, escribint perquè, senzillament, els agrada... I aquí estic...