No et capfiquis!

Un relat de: annah

Com cada diumenge al vespre tornava a Barcelona, on passava la setmana estudiant, després d'haver passat tot el cap de setmana al seu poble, a casa seva, amb la seva família.

No passava un bon moment en la seva vida, i en aquests moments se sentia culpable per haver estat tant esquerpa amb els seus pares. No era just per ells: ni sabien el què li passava, ni en tenien la culpa.
Va decidir parar el cotxe al costat de la carretera. Va buscar el mòbil dins de la bossa i va escriure un missatge a la seva mare.
"Sé que no he estat gaire simpàtica, però no estic passant un bon moment. Gràcies per aguantar-me!".

Sabia que la seva mare contestava al moment, així que va esperar la resposta abans de continuar.
Pocs segons després llegia el missatge de sa mare:
"Tranquil·la reina! No et capfiquis! Que passis una bona setmana. Fins divendres!"

La seva mare era un sol! S'havia quedat més tranquil·la.
Va posar la primera, va mirar pel retrovisor, no hi havia cap cotxe i va arrencar. Just en aquest moment va sentir una gran frenada davant seu i un cop sec i eixordador. No va saber què havia passat fins que va adonar-se que no podia moure's, que li sagnava el nas, que el cap semblava que li hagués d'estellar, i que no podia ni pensar: un cotxe havia xocar frontalment amb ella.

Li costava respirar. Va fer un llarg sospir i li van venir el cap les paraules de sa mare: "No et capfiquis". Va somriure, va tancar els ulls i no els va tornar obrir.

Comentaris

  • un 10 menys 1[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-09-2008 | Valoració: 9

    Agafo amb el teu permís la frase "gràcies per aguantar-me".
    Per mi és una frase viva i la desenganxo del relat.

  • Qué dur![Ofensiu]
    criptonita | 01-09-2008

    És un text una mica dur per com acaba però pot ser perfectament real. És així de crua la realitat. Per això és important viure cada moment i estimar als que també ens estimen...valorar cada moment. Segueix escrivint!

  • Clar de lluna | 01-09-2008

    ...En un minut tot pot canviar. Ens podem passar temps i temps planificant un futur que pot no arribar mai i recordant un passat que mai recuperarem perquè, com diu la paraula, passat és. Una bona premissa per ser feliç és: VIU I DEIXA VIURE! Mai sabem quan pot acabar tot, el teu relat ens ho mostra: carpe diem.

    Una abraçada!

  • Tragèdia[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 01-09-2008 | Valoració: 10

    Tragèdia conmovedora, mai sabem on anem a parar...


    Sergi

  • Magistral [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Esplèndid i d'una narració magnífica, un tema molt actual portat amb absoluta realitat, i amb un final que el lector no desitja però que corrobora la actual realitat.
    Curt, real, entranyable i colpidor.
    Magistral !. Et seguiré llegint i gracies per el teu comentari
    J. Lluís

  • Un final no gaire alegre es pot dir...[Ofensiu]
    casum l'olla | 17-04-2008 | Valoració: 10

    És una historieta molt bona i molt entretinguda de la qual m'ha agradat molt, el final tenia molta opció per poder triar i t'has decantat per aquest... m'hauria agradat veure un final més alegre, però em conformo amb la qualitat que has demostrat!

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: