Una nit màgica

Recordo aquella sensació amb certa nostàlgia i emoció. No era la primera vegada. Però sí la més important. Almenys per a mi. Per fi estava amb la persona que estimava, que creia que estimaria tota la vida. Recordo la sang córrer per les meves venes, amb molta rapidesa, i el meu cor bategar amb força. La meva gola seca, ansiosa pel que anava a succeir. El vaig mirar una i altra vegada, com si no m'ho acabés de creure. Ho havia desitjat tantes vegades... I el seu cos, era perfecte, em semblava perfecte. Ara, amb el pas dels anys, ja no ho és tant, però conserva aquell no sé què que tant m'agrada.
A vegades somio aquell moment tan dolç. Els seus abraços, les seves carícies, el contacte amb la seva pell, la seva olor. Els petons amb intensitat. Hi havia foc, passió. Tots dos ens desitjàvem. Tots dos ens vam estimar profundament. I tot em va resultar perfecte, per primera vegada, i màgic. Va ser una nit molt màgica, plena de romanticisme, a la llum de les espelmes, plena d'amor. Avui puc dir que totes les nits continuen sent màgiques, perquè l'estimo tant... Però ara hi ha més experiència en tot. I això, es clar, es nota. Amb el pas dels anys, a tots, crec, ens passa com al vi...