La finca dels despropòsits

Si pensem a fons i potser no tant a fons, tots convivim amb personatges com els que descrius, i aprenem a conviure, o potser més aviat a ser veïns que observem i aprenem a pesar de les deficiències. Un relat divertit que com a mínim a servit per escriure un bon relat, i que de ben segur que aquesta colla de fantasmes t'ajuden a valorar més el que ets tu.
Ens llegim.

Una abraçada

I és que tots hem tingut veïns curiosos, cadascun amb les seves rareses, manies o caràcters... però la forma en que tu els descrius, en to divertit i ìrònic m'ha fet acabar la tarda d'una manera més alegre. Gràcies!

Un poema irònic que té, a poc que pensi, diverses lectures.
Totes elles, però, tenen en comú l'humor que destil·len les teves paraules, que van trenant versos curiosos, interessants i amens, al temps que fan florir el somriure en la lectora.

Va ser un plaer conèixer-te en la megatrobada i posar-li rostre a l'autor de tants mots i versos.
També ho va ser rebre el teu obsequi... El llibre és a la tauleta, esperant que les feines urgents d'aquests dies deixen pas a un temps més calmat per poder posar-m'hi i dedicar-li una atenció continuada.

Ara que tinc uns minuts, però, els aprofito per enviar-vos un petó (Li faràs arribar de part meva a la Teresa? ) i una abraçada,
Unaquimera

No podia pas arribar a demà sense "tornar-te" com a mínim el comentari que em vas fer fa uns dies, i és que demà compartirem cotxe!!! El Màndalf ens espera a Premià de Mar a les 9.45h... Ens reconeixerem al tren??? A www.joescric.com hi ha penjada una fotografia meva "relativament" recent. Probablement, portaré una camiseta blanca i texans (com molta gent, ben mirat). I pujaré a l'estació del Clot i, si puc, aniré al primer vagó. A veure si ens reconeixem abans d'arribar a Premià.

I ara el poema! Una finca dels despropòsits amb un sentit de l'humor ben notori des de la primera a l'última paraula!!! L'has enfocat sense exageracions, amb serenitat i naturalitat. D'aquí que el poema resulti entranyable i quotidià.

Gràcies per aquest petit brisall de sàtira poètica!

Una abraçada i fins demà,

Vicenç