Perdona, t'importa que passi davant teu?

Tot va succeir un dia pel matí, en una estona en que em vaig escapar de la feina per anar a fer unes gestions al banc, uns moments que només pots aprofitar per fer això i res més, i arribes i et trobes amb una cua de sis persones. No seria massa gent si no tinguessis pressa... Demanes qui és l'últim i et contesta una dona. Et diu que ella és l'última. I tu estàs allà i estàs pensant, "no puc trigar massa, no puc trigar massa... he de tornar a la feina, he de tornar a la feina..." i veus que la gent de davant teu no marxa i tu comences a desesperar-te. Però la cosa no acaba aquí perquè arriba una noia i veus que comença a parlar, quina casualitat, amb la que va davant teu... i veus que agafa la seva llibreta i se la mira... i veus que... es colarà. Mires al teu darrera i veus que un home s'ha donat compte de la situació. I bufes, i penses, "li dic o no li dic res a aquesta tia?" I creus que si li dius la liaràs però que si no li dius, sempre et seguiran prenent el pel. "És que tinc cara de ser tonta? És que a la meva cara porto reflectida una nota que diu "els llestos davant meu, si us plau?". I veus que li toca a la que anava davant teu, i quan et toca a tu, l'altra agafa i es cola. I tu treus forces d'on no les hauries de treure, perquè no en tens cap ganes, no vols escridassar a ningú, però treus les forces i agafes i li dius amb veu tremolosa i tota l'educació del món: "perdona però no et toca a tu, em toca a mi" i a sobre et contesten les dues: "no, és que anàvem juntes. És la meva germana". I tu li dius a la que estava davant teu que "no és veritat el que m'estàs dient, quan jo he arribat no m'has dit que faltava una noia que anava amb tu" i agafa i marxa i et quedes amb un pam de nassos. Però l'home que portava temps allà més o menys com tu, que s'havia adonat de la situació, agafa i et defensa: "aquesta noia té raó. Tu t'has colat. Has arribat, has vist que no et podien atendre a les taules i quan has vist la teva germana has vist la salvació."I tu penses: "gràcies, moltíssimes gràcies...". Però a sobre, la tia té els collons de dir: "quines ganes de liar-la". Però l'home, espavilat i amable com pocs, va i li contesta: "sí, a sobre tindrem la culpa nosaltres." La tia es mostra indignada i nerviosa. Veig com mira de reüll i que no es troba còmode. No m'estranya! I penses per a tu, pel teu endins, "tot això no hauria passat si hagués actuat de bona fe i m'hagués dit: "perdona, t'importa que passi davant teu? és que estic amb la meva germana". Però no, ella va de llesta, i jo de tonta, i ella, al final, acaba colant-se! Què cal fer en aquestes situacions? Doncs per educació, per l'educació que ella no ha tingut, et reprimeixes i no li fums un parell de faves... Potser no n'hi ha per tant amb aquesta història... però no em va agradar el seu comportament. I punt.