Fantàstic, tant pel joc de paraules com per l'encert humorístic!

Enhorabona!

A l'hivern el fred és fora i l'angoixa dins. La teva descripció traspua serenor i fredor primer, en descriure la partida, i caliu tot seguit, quan parles del lloc i el temps que fa que us coneixeu.

I potser el teu desig s'acomplirà: és molt habitual que qui marxa recordi i s'enyori d'aquells qui ha estimat i potser encara estima.

M'ha agradat moltíssim.!

Certament és així i dibuixes l'estampa molt clarament. I amb final colpidor, com m'agrada!

Amb ben poc dius molt. Són més llargs els comentaris que el mateix poema.

M'encanta! Felicitats!

La força de l'amor és un gran refugi per afrontar els embats de la dissort, i des de dins on som podem preparar-nos per tota mena d'esdeveniments.

Enhorabona pel poema, els mots i adjectius guarneixen amb encert el sentit.

Fas sentir de prop el desemparament, puc percebre el teu immens desencís, la teva pena i potser el desamor, però això darrer no em queda clar. Tens els records molt vius encara , i els descrius de manera planera.
M'ha agradat molt el relat, sobretot perquè em genera complicitat amb tu, malgrat potser no hi puc fer res per consolar te.

Enhorabona pel relat

Quina sensació de fred, tristor, una certa decepció, amargura i manca d'esperança per una solitud que sembla no desitjada. Fins i tot el gebre se'l fa la mateixa persona.
Una gran comunicació, Rosa.


Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre tan amables.

Tots els anhels tenen cos, i és clar. Fins i tot potser sóm aquests anhels, tan diversos i complexos.
Cal tractar-los acuradament, sinó no tan sols no s'assoleixen, fins i tot s'obté el resultat contrari.
Per això cal tindre cura amb les nostres il·lusions, que sovint són les mateixes que les dels nostres avantpassats.

Potser aquest dilluns vinent en podrem fer un tastet.

Fantàstic poema!

Tots tenim un infern. O uns quants, com en Rimbaud. Cal aprendre a conviure-hi i apreciar-los, és l'única manera de poder tindre vida fora teu. Encara que si ho penses fredament, aquí dins, dins teu, potser sí està molt bé.

Molt bon poema .

Descrius els records de la gent gran molt poèticament, però tan de bo sàpigues gaudir d'aquests records tan dolços i aquest forrellat trigui a tancar-se per sempre més.

El refugi de la nit, sempre a punt perla complicitat, i aquí plena de poesia.

Clar, concís i precís. Fantàstic!

La rebel·lió arriba arreu d'on poguem sospitar.
Ben trobat i ben expressat, felicitats pel relat!

Quin gran benestar quan hi ha una comunió així amb la natura!

Trobo una descripció d' una combinació i un equilibri òptims entre melangia, tendresa, desig, sensualitat i passió.
Molt encertada i ben expressada, felicitats.