AVÍS

Un relat de: Andreu Martí i Cortada


La mar és sorda i és muda, però sovint escolta i ens diu coses.
Alça les ones, com majestats fugisseres coneixedores del seu destí. Mentre, el sol clou camí i permet l'espectacle sense ombres.

Un darrer doll de llum creua l'enllaç de les nostres mans i es fon en el blau verdós d'una mar que em mira.

És ella qui m'avisa que el bram insolent de la darrera onada en morir, com la guillotina inmisericorde que acabà amb la reina, és el mateix esglai que patiré quan em giri i tu no hi siguis ja mai més.

Comentaris

  • TEMOR? INCERTESA?[Ofensiu]

    Andreu,

    Veig un horitzó potser ombrívol en el teu poema. La mar, com un déu, tot ho veu, i t'ho avisa.

    Molta reflexió concentrada en uns pocs versos, molt ben aprofitats.

    Gràcies!

    Salutacions,

    Fidel Gangonells

  • Punyent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-06-2023

    Un poema deliciós, amb una metàfora exquisida, malgrat el missatge que transmet de por i dolor.

    Gràcies per compartir Andreu, un plaer llegir-te.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Andreu  Martí i Cortada

Andreu Martí i Cortada

31 Relats

122 Comentaris

5695 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.
Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.