Consciència de solitud

Un relat de: Andreu Martí i Cortada
Prémer el botó
de la cafetera
i veure sortir el cafè.

Mirar com cau
per omplir la tassa
i no fer res.

Acaronar la seva escalfor
amb les teves mans
i parar dret.

Quedar-te quiet,
escoltar el silenci
i sentir el moment.

Notar-lo, fins i tot potser veure'l
com passa
i respirar el baf del propi alè.

Capçar l'olor que ho envolta tot,
sense plorar,
i adonar-te que no queda ningú més.

Comentaris

  • Sense solitud[Ofensiu]
    Prou bé | 23-08-2023

    Però sí que gaudeixo també el primer cafè, amb llet, del matí, sola i surto al pati tot veient com clareja. Bon poema.
    Amb total cordialitat

  • Encisadora quotidianitat[Ofensiu]
    llpages | 22-08-2023 | Valoració: 10

    Jo no prenc mai cafè, no m'agrada. Però reconec en aquestes paraules un ritual que omple els sentits dels amants d'aquesta beguda universal. I és un ritual molt ben descrit, agrada de llegir... i de reproduir! Enhorabona, Andreu!

  • ÉS AIXÍ MATEIX [Ofensiu]

    Andreu,

    Sí fa o no fa, has dibuixat una estampa que em resulta com meva: tinc el costum d'acaronar --entre les dues mans-- la tassa de la primera beguda calenta del matí. A l'uníson, m'acosto a la finestra i guaito enllà indeterminadament.

    Em sento "meu" el teu poema. Gràcies!

    Salutacions,

    Fidel Gangonells

  • Solitud...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-08-2023 | Valoració: 10

    que trontolla al voltant de qui se sent o estar sol, i que s'aferra a les petites coses quotidianes, al millor que pot.

    Poema bonic i emotiu Andreu.

    Rosa.

  • Descripció magistral[Ofensiu]
    Cesca | 22-08-2023 | Valoració: 10

    Versos que ens condueixen, inexorables, cap aquesta “Consciència de solitud”.
    Excel·lent.
    Un plaer.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Andreu  Martí i Cortada

Andreu Martí i Cortada

31 Relats

122 Comentaris

5804 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.
Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.