Cercador
Cent anys: clams i silencis
Un relat de: rautortorCent anys: clams i silencis
Els teus cent anys em somriuen
mentre ta fràgil i neta mirada
es passeja pel cel de la finestra.
T’acomodo lentament a la butaca.
Sé que no et plau tant d’assossec
i que t’agradaria conquerir els carrers,
veure i que et vegin. Però no pots.
Mentrestant...
el temps tremola encuriosit pels plecs
de la teua pell blavosa i trencadissa;
rellisca, tafanera, la claror del dia
pel cendrejar incessant dels cabells;
l’enyor, les absències, l’oblit enterc,
la por quotidiana a la tossuda soledat,
el vaivé confús dels teus clams silents
cercant respostes que mai no arriben...
Què no hi cap als solcs d’una mà?
Comentaris
-
Fantàstic![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-10-2023 | Valoració: 10
Renoi, quines frases més boniques dedicades a aquesta persona centenària! Arribar als 100 anys i gaudir-ne, i que t’escriguin a sobre una poesia, què més es pot desitjar? Sempre és un plaer llegir-te, Raül. Una forta abraçada.
Aleix -
Profunditat[Ofensiu]Neòfit | 29-09-2023 | Valoració: 10
Que ben trobades les paraules per expressar tot el que dius, Rautortor! Aquesta persona centenària i destinatària del poema gaudeix la sort de la teva companyia; altrament: vellesa i solitud, quin binomi tan terrible!
Felicitats per aquesta inspiració amb que escrius.
-
Poema[Ofensiu]Josep Ventura | 28-09-2023 | Valoració: 10
que s'endinsa fins al cor, cent, cent vint o noranta, però que podéssim tenir un comandament per decidir la qualitat de vida que volem tenir.
Salut -
Sensible[Ofensiu]llpages | 26-09-2023 | Valoració: 10
Uns versos que et fan vibrar, de tendresa i d'esgarrifança, que cent anys són molts anys. A la vegada, sensibilitat de qui té cura de la persona centenària, que això és el tot quan et converteixes en un ésser sol i desvalgut. Em trec el barret, raurtortor!
-
Bonica descripció [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 25-09-2023
Certament és així i dibuixes l'estampa molt clarament. I amb final colpidor, com m'agrada!
-
Entranyable[Ofensiu]Rosa Gubau | 25-09-2023 | Valoració: 10
Quin poema més entranyable. Versos exquisits, paraules precioses, i un final esplèndid i colpidor. La solitud a la vellesa, no sempre és una bona companyia.
Enhorabona rautortor.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
229 Relats
784 Comentaris
145463 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
![](https://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2020/01/27/album/1580143043_859090_1580143868_album_normal.jpg)
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps