Cercador
El primer llapis
Un relat de: Andreu Martí i Cortada- Compartir:
A les golfes, el corrent d'aire passa els fulls
d'un llibre vell oblidat en la serenor de la pols.
Com una pàgina més que no hem volgut llegir,
el temps s'endurà el padrins vells que ja feien,
potser només potser, més nosa que profit.
Sols i tristos sabien el que nosaltres desconeixem:
les darreres pàgines s'escriuen amb el mateix llapis
que s'escriu el primer vers.
d'un llibre vell oblidat en la serenor de la pols.
Com una pàgina més que no hem volgut llegir,
el temps s'endurà el padrins vells que ja feien,
potser només potser, més nosa que profit.
Sols i tristos sabien el que nosaltres desconeixem:
les darreres pàgines s'escriuen amb el mateix llapis
que s'escriu el primer vers.
Comentaris
-
Goma i llapis[Ofensiu]ales de foc | 21-06-2023 | Valoració: 10
Les darreres passes es fan descalços. Tal i com foren les primeres... Gracies pels teus comentaris. Ens llegim
-
COI![Ofensiu]Fidel Gangonells i Borràs | 20-06-2023
Andreu,
M'agrada la teva reflexió: aguda, Intel•lgent...
Ben trobat!
Salutacions,
Fidel Gangonells -
SENSE DIR [Ofensiu]Cesca | 20-06-2023 | Valoració: 10
El mateix llapis que escriurà les nostres ultimes pàgines. Les nostres i les de tots.
Versos que diuen sense dir, versos de vida.
Enhorabona.
-
Bona![Ofensiu]llpages | 20-06-2023 | Valoració: 10
La frase "les darreres pàgines s'escriuen amb el mateix llapis que s'escriu el primer vers" és una troballa! Un poema reeixit que convida a rellegir-lo sovint, enhorabona!
Valoració mitja: 10
l´Autor
31 Relats
122 Comentaris
5798 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.