La darrera faula

Un relat de: rautortor





La darrera faula

Penjada d’un fil, la granota va saltant
de faula en faula, ara que sí, ara que no,
al caprici abusiu d’un titellaire anònim.
Tan aviat la feien inflar-se perillosament,
com nedar amb un alacrà a l’esquena,
demanar un rei o que el sol brillés sempre.

Fins que, corferida per somnis d’infantesa,
s’imagina saltant enmig de la verdor
humida dels aiguamolls. Hi vol tornar.
Caldrà trencar, primer, l’esclavatge
dels guinyols i recuperar els raucs feliços.
Llavors, tot fent-se la sorda, saltarà i saltarà...

... per anar-se’n cap a casa, amb la llibertat
dins la maleta. Coratjosa, confiada, ferma.

Jo hagués fet el mateix, pensà el faulista.

Comentaris

  • La faula[Ofensiu]
    Prou bé | 12-09-2023

    D'un bon relator. D'un bon fabulista.
    Bonic poema amb bonica i suggerent fotografia.
    Amb total cordialitat

  • Rebel·lió [Ofensiu]

    La rebel·lió arriba arreu d'on poguem sospitar.
    Ben trobat i ben expressat, felicitats pel relat!

l´Autor

rautortor

220 Relats

752 Comentaris

137118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen