Cercador
La darrera faula
Un relat de: rautortor- Compartir:
La darrera faula
Penjada d’un fil, la granota va saltant
de faula en faula, ara que sí, ara que no,
al caprici abusiu d’un titellaire anònim.
Tan aviat la feien inflar-se perillosament,
com nedar amb un alacrà a l’esquena,
demanar un rei o que el sol brillés sempre.
Fins que, corferida per somnis d’infantesa,
s’imagina saltant enmig de la verdor
humida dels aiguamolls. Hi vol tornar.
Caldrà trencar, primer, l’esclavatge
dels guinyols i recuperar els raucs feliços.
Llavors, tot fent-se la sorda, saltarà i saltarà...
... per anar-se’n cap a casa, amb la llibertat
dins la maleta. Coratjosa, confiada, ferma.
Jo hagués fet el mateix, pensà el faulista.
Comentaris
-
La faula[Ofensiu]Prou bé | 12-09-2023
D'un bon relator. D'un bon fabulista.
Bonic poema amb bonica i suggerent fotografia.
Amb total cordialitat -
Rebel·lió [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 08-09-2023
La rebel·lió arriba arreu d'on poguem sospitar.
Ben trobat i ben expressat, felicitats pel relat!
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140944 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma