Cercador
La darrera faula
Un relat de: rautortorLa darrera faula
Penjada d’un fil, la granota va saltant
de faula en faula, ara que sí, ara que no,
al caprici abusiu d’un titellaire anònim.
Tan aviat la feien inflar-se perillosament,
com nedar amb un alacrà a l’esquena,
demanar un rei o que el sol brillés sempre.
Fins que, corferida per somnis d’infantesa,
s’imagina saltant enmig de la verdor
humida dels aiguamolls. Hi vol tornar.
Caldrà trencar, primer, l’esclavatge
dels guinyols i recuperar els raucs feliços.
Llavors, tot fent-se la sorda, saltarà i saltarà...
... per anar-se’n cap a casa, amb la llibertat
dins la maleta. Coratjosa, confiada, ferma.
Jo hagués fet el mateix, pensà el faulista.
Comentaris
-
La faula[Ofensiu]Prou bé | 12-09-2023
D'un bon relator. D'un bon fabulista.
Bonic poema amb bonica i suggerent fotografia.
Amb total cordialitat -
Rebel·lió [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 08-09-2023
La rebel·lió arriba arreu d'on poguem sospitar.
Ben trobat i ben expressat, felicitats pel relat!
l´Autor
229 Relats
784 Comentaris
145463 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps