CATALUNYA: TERRA DE VI; TERRA DE LLUITA

Tots els anhels tenen cos, i és clar. Fins i tot potser sóm aquests anhels, tan diversos i complexos.
Cal tractar-los acuradament, sinó no tan sols no s'assoleixen, fins i tot s'obté el resultat contrari.
Per això cal tindre cura amb les nostres il·lusions, que sovint són les mateixes que les dels nostres avantpassats.

Potser aquest dilluns vinent en podrem fer un tastet.

Fantàstic poema!

Llig un poema amb molta bona experiència. La collita del vi es fa impacient. El pare ja no viu. És que té una metàfora tan profunda, que no he copsat molt bé el seu sentit.

Et comente que no publiques massa prompte en la teua pàgina. A mi em van dir que no ho fera seguit, seguit. I és així, tindràs pocs comentaris i a la vegada, poques lectures.
Millor que ajornes els relats, perquè així tindràs més comentaris. Si et sembla bé! Oi!

Cordialment.

De mans expertes i sàvies a la politica. Potser n'hi ha d'amagades a sota de les que estan remenant cireres...
Va d'això, oi?
Amb total cordialitat

Ai, aquesta política avinagrada que ens envolta!

Ens llegim!

Bon dia Fidel, gràcies pels teus comentaris en el relat 'El meu quadern de bitàcola'. Certament, com bé dius, el temps és fugisser i els moments amb els nostres fills també. M'agrada preservar-ne els records amb fotografies, per exemple, una bonica manera de recordar i d'anar-nos fent el nostre arxiu familiar.

Enhorabona també pel teu relat sobre el vi. Cal cuidar bé les vinyes, que són precioses i decoren els paisatges durant tot l'any. Tot vol el seu temps, la seva cura, el seu moment. Bon darrer dimarts d'agost!

la que descrius en aquest poema. Per bo que sigui el vi si no és ben tractat, i està en bones mans, els bons resultats no arriben.

Salutacions.

Rosa.