Cercador
La rosa de bon matí
Un relat de: Andreu Martí i CortadaA punta de sol
les ombres neixen,
canta el rossinyol
ja tanquen
les finestretes d'or.
Vora el roser
l'heura puja sola
i als peus
la farigola,
l'espígol i el romaní
mandregen
i s'ho miren des del jardí.
D'eix jardí
és ell
qui cull la rosa,
i l'olora,
qui escriu en vers
i escriu en prosa,
ell és qui s'enamora,
qui a tothora
i tot sol
pateix i potser plora.
Silent ja el grill,
és ella
qui la pren, ai, la rosa,
i l'olora,
qui llegeix el vers
i llegeix la prosa,
ella és qui s'enamora,
qui de nit i de dia
i tota sola,
s'enyora i potser plora.
Comentaris
-
Testimonik[Ofensiu]Prou bé | 11-09-2023
La rosa és testimoni d'una història d'amor reflectida en un bell poema. Ca vers un pètal, un perfum...
Amb total cordialitat -
Patir i enyorar en solitud[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 09-09-2023 | Valoració: 10
Bon dia, Andreu Martí i Cortada:
És un poema bell, equilibrat i que insinua: hi ha dos protagonistes: ell i ella, a més dels elements naturals (el rossinyol, el roser, la farigola, l'espígol, el romaní i l'heura).
Ell és qui composa versos i ella qui els llegeix.
Els dos pateixen i enyoren, perquè han caigut a les xarxes de l'amor. Enyorar en solitud també és una forma de patir.
L'enamorament produeix dolor, enyor i espera tant en prosa com en vers.
Per això, molts fugen d'enamorar-se...
Una abraçada,
Helena
-
Un poema preciós![Ofensiu]Rosa Gubau | 09-09-2023 | Valoració: 10
Amb ritme i una musicalitat que exalça la bellesa de la natura.
Molt bonic Andreu.
Rosa.
l´Autor

31 Relats
123 Comentaris
7903 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.