SIGNES PER A UN COMIAT (VIè Concurs Arc a la Ràdio - comuniquem-nos! - Desembre - Llenguatge de signes)

Un relat de: Jaume Dargó
Signes per a un comiat



Es fa tard quan la veig arribar. És la jove repòrter que va aparèixer per una feina concreta, de la que avui queda alliberada. Li auguro més llarga la nova tasca. Ara ja no pot sentir-me la veu, i jo gairebé ni la puc veure. Em mostra l'escrit que li he deixat i somriu, amb aquell somriure malenconiós que li conec. Sabem que els mots es perden en el silent fred d'un vidre reforçat. Faig un gest de comiat movent juntes les mans, i ella, amb les seves, fa gestos concrets i coneguts per nosaltres dos, com qui escriu lletres en l'aire, a la cara, en el cos. Ens hem preparat per aquest moment i tots dos sabem què vol dir aquella dansa mínima, sense música. A la fi del seu missatge es besa el palmell de la mà, i bufant-li suau em fa arribar el màgic contingut, però tot seguit construeix un cor amb les mans per apropar-se'l a tocar de la panxa. Amb signes em confirma que una nova vida ha començat a bategar. Ningú més ho veu, ningú més ho pot entendre ni escoltar. No importa quins són els camins que ens han dut on som, l'últim trencall ens ha portat a conèixer-nos, i ella ho té prou clar, malgrat tot el dolor que pressuposa la separació. No va ser fàcil al principi; malgrat el seu zel periodístic, ella no entenia els meus motius vitals. La seva manca de comprensió va causar el meu rar interès, i va propiciar el prodigi. He madurat amb ella, i he après tot allò que de menut hauria volgut conèixer. A despit de trobar-ho sempre innecessari, a la fi he comprès el sentit de la sensibilitat, aprenent a acceptar-me i estimar sense demanar res a canvi, tot admetent el meu fat. Vàrem pair que amar-nos era viure en el neguit de saber impossible un altre destí, però marxo amb la consciència tranquil·la i l'implícit perdó en el seu ventre, el meu futur ignot. L'últim llambreig em mostra la mà d'ella enganxada en el vidre. El relat periodístic arriba al final previst pel gran públic que no perdona. Sense cap més redempció, abandono el corredor de la mort.

Fd'AG












El mateix relat en el bloc de l'home fosc

Comentaris

  • Un toc a la consciència [Ofensiu]
    brins | 30-12-2015 | Valoració: 10

    Has sabut tocar amb molta mestria un tema mot delicat...el dret a decidir la mort d'algú...La tristesa que desprèn tot el relat queda compensada per l'amor que també conté, però tot i això, el final és un dard que es clava a la consciència del lector.

    Crec, sincerament, que aquest és un dels relats que fa augmentar la qualitat del repte on concursa.

    Bona entrada d'any, Ferran! Et desitjo molta felicitat.

    Pilar

  • El teu també[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-12-2015

    El teu, també, és un relat amb història d'amor i, encara que no tingui un happy end pròpiament dit, també hi triomfa l'amor.
    Bones festes, Ferran, i un 2016 ple d'amor i relats!

  • Un final d'infart[Ofensiu]

    Un relat ple d'un tristesa i melangia que ja et fa augurar un final tràgic, però que impacta encara més per aquest motiu. Aquesta vegada t'ha sortit un estil molt poètic, que tot i així, no es fa pesat de llegir. Felicitats Ferran!
    Edgar

  • Molt ben portat[Ofensiu]
    allan lee | 27-12-2015

    no he llegit els relats guanyadors, però deuen ser d'un nivell molt alt per no haver estat inclos aquest en la llista. Perquè m'agrada molt com es desenvolupa tota l'escena, dolça i amarga alhora, fins al clímax esperat però desconegut. Té un ritme cadenciós, de música lenta. Un molt bon relat curt. Felicitats!

    a

  • T'agrada fer-nos...[Ofensiu]
    deòmises | 14-12-2015

    ...pensar.

    I això sempre s'agraeix. I no ho dic amb sarcasme. Un bon tempo i un millor relat ple d'ofici i de perícia.

    Enhorabona, home fosc!


    d.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-12-2015 | Valoració: 10

    He esperat el fi amb curiositat. M' agrada
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

27 Relats

162 Comentaris

16809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.